Uti possidetis iure

L'uti possidetis iure és un principi de dret internacional segons el qual els litigants en un conflicte internacional conserven provisionalment^[1] el territori posseït al final d'un conflicte fins que sigui acordada una altra cosa per un tractat entre les parts. El terme sembla que deriva de l'expressió llatina «uti possidetis iure, ita possideatis», és a dir, «tal com posseïes de dret, continuaràs posseint»)

Aquest principi prové del dret romà, que autoritzava la part bel·ligerant a reclamar el territori que havia adquirit després d'una guerra. Més endavant, el terme ha estat utilitzat històricament per a legitimar conquestes territorials, per exemple, l'annexió de l'Alsàcia-Lorena per part de l'imperi alemany el 1871. Aquest principi va ser aplicat en finalitzar la Guerra de l'Orella de Jenkins (1739-1748) entre Espanya i el Regne Unit.