Back Nacionalismo valenciano AN Nacionalismu valencianu AST Valencian nationalism English Valencia naciismo Esperanto Nacionalismo valenciano Spanish Valencianisme French Nacionalismo valenciano Galician Валенсийский национализм Russian Nacionalizmi valencian Albanian Valensiya milliyetçiliği Turkish

Valencianisme

Infotaula d'organitzacióValencianisme
lang=ca
Vinyeta anticentralista publicada a Pàtria Nova en motiu del primer Aplec del Puig. Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusideologia política
moviment polític Modifica el valor a Wikidata
Activitat
ÀmbitPaís Valencià Modifica el valor a Wikidata

El valencianisme o nacionalisme valencià és un corrent social estructurat tant culturalment com políticament que vol preservar i promoure el reconeixement de la personalitat política, lingüística i cultural del País Valencià o Nació Valenciana.[1] Com a ideologia, s'ha interrelacionat amb la societat valenciana durant més de cent anys, amb una incidència electoral i social variables, contribuint a la concepció política de l'antic Regne de València i sent un actor decisiu en la reivindicació i consolidació de l'autogovern de l'actual Comunitat Valenciana.[2] Sota l'accepció de nacionalisme valencià a vegades s'hi han inclòs grups que políticament haurien de ser qualificats de "nacionalistes catalans" o simplement com a catalanistes,[3] ja que entenen que la nació dels valencians són els Països Catalans.[4]

Històricament, el valencianisme s'origina al segle xix com a moviment cultural durant la Renaixença valenciana, en una època on s'intentava recuperar el prestigi social del valencià i la cultura valenciana després de segles de diglòssia i la destrucció del regne de València sota l'absolutisme borbònic amb iniciatives com la restauració dels Jocs Florals per Lo Rat Penat, a imitació del que s'estava esdevenint a Catalunya. Seria al segle xx, i com a escissions de Lo Rat Penat que sorgirien les primeres associacions valencianistes.[2] Una de les seues primeres fites seria la Declaració valencianista de 1918, si bé no seria fins a la Segona República Espanyola que el nacionalisme valencià aconseguira certa presència política i un clima favorable a la consecució d'un estatut d'autonomia.[2] La guerra civil i la dictadura franquista acabà amb les aspiracions valencianistes, i diluïren la seua tradició.[2] Durant la dècada de 1960, Joan Fuster i Ortells proposà un nou valencianisme de tipus catalanista; estos plantejaments provocaren la reacció d'un sector del valencianisme encapçalat per Adlert i Casp que vegeren en els plantejaments de Fuster no el tradicional agermanament amb Catalunya, sinó un sotmetiment. La divisió interna del valencianisme vingué aparellada a la intervenció del nacionalisme espanyol que trobà en els plantejaments del pancatalanisme un argumentari idoni per a atacar al catalanisme i al mateix temps debilitar el valencianisme des de dins en la seua reivindicació de nacionalitat històrica durant el procés estatutari i de recuperació nacional; els episodis més virulents d'este conflicte foren coneguts amb el nom de Batalla de València.[5]

Durant la dècada de 1980 sorgí el moviment regionalista anomenat blaverisme, caracteritzat per l'espanyolisme i l'anticatalanisme,[6] que s'agrupà políticament entorn del partit Unió Valenciana.[7] A partir de la dècada de 1990 una part de la formació intenta bastir un discurs protonacionalista i centrista,[7] però finalment els dirigents s'integraren majoritàriament en el Partit Popular, i a partir de 1999 Unió Valenciana pràcticament desapareix, no tornant a obtenir representació política en les Corts Valencianes.[7] A principi del segle xxi Juan García Sentandreu intentà ressuscitar el blaverisme formant el partit Coalició Valenciana, incidint com en el segle passat en l'espanyolisme i l'anticatalanisme, però estos plantejament marginals en la societat valenciana actual fracassaren, el partit mai no obtingué representació parlamentària, i acabà per dissoldre's el 2011.[8] Així mateix, va sorgir un corrent crític amb les tesis fusterianes i del blaverisme, conegut com a tercera via valenciana i que va sorgir arran de la publicació del llibre De Impura Natione l'any 1986.

El valencianisme ha tingut empremta en la ideologia i la identitat valenciana contemporànies. Els acadèmics valencians de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, òrgan autonòmic de regulació lingüística, han normalitzat el valencià deixant clar que «valencià» i «català» són dos denominacions sinònimes i equivalents per a «un mateix sistema lingüístic»,[9] sentència filològica que ha estat ratificada legalment per diverses sentències judicials del Tribunal Suprem[10][11] i que ha deslegitimitzat amb el temps les tesis secessionistes del blaverisme. A més, històricament extraparlamentari, des del 2011 el valencianisme polític està representat en les Corts Valencianes per la Coalició Compromís.[12]

  1. ↑ Bodoque, 2011, p. 20.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 El valencianisme polític del segle XX i el País Valencià del segle xxi, Vicent Flor i Moreno a DDAA. 90 anys de la declaració valencianista. València: ACV Tirant lo Blanc, 2009 [Consulta: 30 gener 2016].  Arxivat 2012-12-22 a Wayback Machine.
  3. ↑ Iborra, Josep. La trinxera literària, 1974-1990: estudis sobre literatura catalana al País Valencià. Universitat de València, 1995, p. 200. ISBN 8478266267.  Arxivat 2024-06-07 a Wayback Machine.
  4. ↑ Bodoque, 2011, p. 54.
  5. ↑ Paniagua, Javier «Un solo territorio y varias identidades. El trauma del nacionalismo valenciano». Historia Social, 40, 2001, pàg. 115–136. Arxivat de l'original el 2021-09-13. ISSN: 0214-2570 [Consulta: 16 setembre 2021].
  6. ↑ Flor i Moreno, 2011.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Alegre Jaén, Simón «Unió Valenciana: nacimiento, auge y caída de un partido (1982-2000)». ., 28-01-2016.
  8. ↑ «Coalició Valenciana suspende su actividad como partido político tras el chasco electoral» (en castellà). Levante-EMV, 26-05-2011. Arxivat de l'original el 2018-09-17. [Consulta: 6 abril 2013].
  9. ↑ «Acord de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), adoptat en la reunió plenària del 9 de febrer del 2005, pel qual s'aprova el dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l'entitat del valencià». Acadèmia Valenciana de la Llengua, 09-02-2005. Arxivat de l'original el 2015-09-23. [Consulta: 9 febrer 2005].
  10. ↑ «El Supremo afirma en una sentencia que el valenciano y el catalán son la misma lengua» (en castellà). El Mundo, 05-04-2006. Arxivat de l'original el 2014-08-12. [Consulta: 30 gener 2016].
  11. ↑ «Acció Cultural guanya una nova sentència front al govern valencià a favor del reconeixement del títol de filologia catalana i de la unitat de la llengua». ACPV, 07-03-2013. Arxivat de l'original el 2024-06-10. [Consulta: 30 gener 2016].
  12. ↑ Martí, Antoni; Nicolàs, Teresa Rosell. Joan Fuster: figura de temps. Edicions Universitat Barcelona, 2012, p. 48. ISBN 978-84-475-3650-4.  Arxivat 2024-06-10 a Wayback Machine.
From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne