Vallfogona de Riucorb

Vallfogona de Riucorb

Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
41° 33′ 47″ N, 1° 14′ 13″ E / 41.56312°N,1.23697°E / 41.56312; 1.23697
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Tarragona
Àmbit funcional territorial	Camp de Tarragona
Comarca	Conca de Barberà
Capital	Vallfogona de Riucorb
Població humana
Població	97 (2024) (8,9 hab./km²)
Llars	45 (1553)
Gentilici	Vallfogoní, vallfogonina
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	10,9 km²
Banyat per	riu Corb
Altitud	573 m
Limita amb	Montoliu de Segarra Conesa Passanant i Belltall Savallà del Comtat Llorac Guimerà
Organització política
• Alcalde	Francesc Xavier Llobet Albareda (2019–)
Identificador descriptiu
Codi postal	43159
Codi INE	43159
Codi IDESCAT	431592
Lloc web	vallfogonaderiucorb.cat

Vallfogona de Riucorb és un municipi de la comarca de la Conca de Barberà, situat prop del riu Corb i al límit amb la comarca d'Urgell. Anteriorment anomenat «Vallfogona de Lorda» o «de Corbell» o «de Comalats»,^[1] el qual fou històricament seu d'una senyoria, sotscomanda templera i comanda templera i hospitalera, anomenada Comanda de Vallfogona.

És un poble que encara conserva el seu caràcter medieval, fou repoblada pels senyors, molt més tard comtes, de Santa Coloma de Queralt, del llinatge dels Queralt. El primer senyor conegut fou Gombau d'Oluja, casat amb Ermessenda, nebot per via materna del senyor de Santa Coloma, els quals van fer diverses donacions a l'Orde del Temple, i acabaren com a donats, en no tenir descendència. Es conserven ruïnes del castell del temps dels templers de 1190. Més tard, el 1312 va passar als hospitalers, dels quals també hi ha restes destacables. Hi ha restes d'un antic priorat benedictí de Sant Pere dels Bigats del segle xiii, i hi hagué un museu d'art, el Museu Pinet.^[2] A l'antiga altra banda del terme, davant el puig de la vila, enmig de les tres arestes de muntanyes anomenades popularment Solans, hi ha restes de tres colomars fets en pedra seca, així com n'hi hagué un al castell, els quals depenien del senyor feudal o del comanador templer i hospitaler fins a l'extinció de les senyories del s. XIX, estudiat per Francesc Carreras Candi de documentació de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Arriba la documentació hospitalera a l'ACA fins al 1855.

L'església de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb és una església gòtica amb elements romànics de Santa Maria, on va treballar l'escultor Jordi de Déu pel Retaule de la Concepció. Es conserven les creus caminals de Sant Jordi i de Santa Maria, gòtiques, la primera de les quals ja restaurada a la dècada de 1990, va ser traslladada de la partida de Vadi Caeli a un costat del carrer dels Templers, obert c. 1980, i la segona, a la plaça de l'Església. Cal destacar el rellotge del campanar de l'església, que data del segle xvi i és un dels més antics de l'Estat espanyol. Fou arreglat el 1987, després de gairebé 100 anys d'estar abandonat.

Un dels personatges més famosos de la població va ser Francesc Vicent Garcia i Ferrandis, conegut erròniament per Francesc Vicent Garcia i Torres, el rector de Vallfogona, ordenat sacerdot a Vic l'any 1605, autor poètic d'estil humorístic, mitològic i seriós, tenia relació amb poetes de l'època com Lope de Vega i amb el bandoler Rocaguinarda, al qual li va dedicar un sonet El millor pillard del cristianisme. Les rajoles que anuncien els noms dels carrers porten frases literàries i commemoratives seves.

De l'esplendor passada de Vallfogona i del seu culte és un indici el fet que, a més del seu rector, dels segles XV al XVII hi havia a l'església uns altres quatre sacerdots beneficiats. Cal destacar altres personatges il·lustres del poble com, Mn. Ramon Corbella i Llobet,^[3] militar carlista i després canonge de Vic.