La variant Alfa, també coneguda com a llinatge B.1.1.7,[a] és una variant preocupant del SARS-CoV-2, el virus que provoca la COVID-19. Una de les diverses variants que es creu que té una importància especial, s'estima que és del 40% al 80% (la majoria de les estimacions ocupen l'extrem mitjà-superior d'aquest rang)[b] més transmissible que el SARS-CoV-2 de tipus salvatge i es va detectar el novembre de 2020 a partir d'una mostra presa al setembre, durant la pandèmia de la COVID-19 al Regne Unit; es va començar a estendre ràpidament a mitjan desembre i es correlaciona amb un augment significatiu de les infeccions per SARS-CoV-2 al país. Es creu que aquest augment es deu almenys en part a una o més mutacions en la proteïna S del virus. La variant també és notable per tenir més mutacions de les que es veuen normalment.[2]
Al gener de 2021, més de la meitat de tota la seqüenciació genòmica del SARS-CoV-2 es va dur a terme al Regne Unit.[3] Això ha donat lloc a preguntes sobre quantes altres variants importants poden circular per tot el món sense ser detectades.[4][5]
El 2 de febrer de 2021, Public Health England va informar que havien detectat "[un] nombre limitat de genomes B.1.1.7 VOC-202012/01 amb mutacions E484K",[6] que van anomenar variant preocupant 202102/02 (VOC-202102/02).[7] Una de les mutacions (N501Y) també és present en les variants Beta i la Gamma.
El 31 de maig de 2021, l'Organització Mundial de la Salut va anunciar que la variant preocupant s'etiquetaria com a Alfa per al seu ús en les comunicacions públiques.[8][9]
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref>
pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/>
corresponent.