Vedell d'or

D'acord amb la Bíblia hebrea, el vedell d'or (עגל הזהב Éguel ha-Zahav) era un ídol o imatge de culte fet per Aaron per tal de satisfer els israelites durant l'absència de Moisès, quan aquest va anar al Mont Sinaí. L'Alcorà^[1] identifica el constructor de la imatge amb Samiri.

En hebreu, aquest incident s'anomena "Het ha-Éguel" (חטא העגל) o "El pecat del Vedell". Es menciona per primera vegada al llibre de l'Èxode 32:4 (Taha 20.83 Arxivat 2009-01-29 a Wayback Machine. a l'Alcorà. A Egipte, on els hebreus havien arribat recentment, el toro Apis era un objecte comparable de culte igual que altres cultes dels toros de la Conca oriental del Mediterrani.