El vedutisme (de veduta, 'vista' en italià; plural: vedute) és un gènere pictòric molt típic del settecento italià. Emmarcades dins el paisatgisme, les vedute són vistes generalment urbanes, en perspectiva, i arriben a vegades a un estil cartogràfic, en què es reprodueixen imatges panoràmiques de la ciutat, descrivint amb minuciositat els canals, monuments i llocs més típics de Venècia, sols o amb la presència de la figura humana, generalment de mida petita i en grans grups de gent. Aquest tipus de pintura es va desenvolupar sobretot a Venècia al llarg de tot el segle xviii, encara que es va estendre a altres parts d'Europa.[1]
Concebudes com a records -gairebé com a postals- per a viatgers estrangers, les vedute van tenir molt d'èxit, i arribà la seva influència a gairebé tots els racons d'Europa, i iniciaren una característica forma de representar el paisatge que va ser imitada per molts artistes europeus. Els seus majors exponents van ser Canaletto, Bernardo Bellotto, Francesco Guardi, Michele Marieschi i Luca Carlevarijs. A Catalunya, hi ha un exponent vuitcentista del vedutisme en la figura del pintor de Trieste Achille Battistuzzi.