| |||||||||||
Tipus de missió | sonda espacial | ||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Operador | Làvotxkin | ||||||||||
NSSDCA ID | 1967-058A | ||||||||||
Núm. SATCAT | 02840 | ||||||||||
Propietats de la nau | |||||||||||
Fabricant | Làvotxkin | ||||||||||
Massa | 1.106 kg | ||||||||||
Inici de la missió | |||||||||||
| |||||||||||
Vehicle de llançament | Molniya-M | ||||||||||
Contractista | Progress Rocket Space Centre | ||||||||||
Fi de la missió | |||||||||||
Motiu de pèrdua | impacte | ||||||||||
Últim contacte | 18 octubre 1967, 04:34 UTC | ||||||||||
Activitat orbital
| |||||||||||
← Venera 3
Venera 5 → | |||||||||||
La Venera 4 (Венера 4) fou una sonda espacial no tripulada del programa Venera de la Unió Soviètica, destinada a l'exploració del planeta Venus mitjançant un mòdul que havia de desprendre's de la sonda principal, penetrar en l'atmosfera i aterrar a la superfície.
La Venera 4 fou llançada en una Tyazheliy Spútnik (67-058B) el 12 de juny de 1967 a les 02:40 UTC,[1] amb la missió de fer estudis atmosfèrics directes. El 18 d'octubre d'aquell any entrà en l'atmosfera de Venus i alliberà una càpsula amb dos termòmetres, un baròmetre, un altímetre, un analitzador de densitat atmosfèrica, 11 analitzadors de gasos i dos emissors de radiofreqüència. El mòdul principal duia un magnetòmetre, detectors de raigs còsmics, espectròmetres centrats en les línies Lyman-alfa per a detectar hidrogen i oxigen atòmics i trampes per a partícules carregades.[2] La càpsula retornà senyals cap a la Terra i obrí un sistema de paracaigudes fins a una altura de 24,96 km, moment en què es perdé la comunicació. El lloc estimat d'aterratge es troba al voltant de 19° N – 38° E.[3]