Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) Vera Margaret Welch ![]() 20 març 1917 ![]() East Ham (Regne Unit) ![]() |
Mort | 18 juny 2020 ![]() Princess Royal Hospital (Regne Unit) ![]() |
Sepultura | The Parish Church of St Margaret, Ditchling (en) ![]() ![]() |
Formació | Brampton Primary School (en) ![]() ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Composició, pop, interpretació i música popular ![]() |
Ocupació | actriu de cinema, artista d'estudi, actriu, autobiògrafa, cantant, cantautora, lletrista ![]() |
Activitat | 1935 ![]() ![]() |
Gènere | Música popular ![]() |
Instrument | Veu ![]() |
Segell discogràfic | EMI Decca Records His Master's Voice London Records ![]() |
Premis | |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Dame Vera Margaret Lynn, CH, OBE, OStJ (nascuda Welch; 20 de març de 1917 - 18 de juny de 2020),[1][2] també coneguda popularment com the Forces' Sweetheart, va ser una cantant de pop tradicional, cantautora i actriu anglesa. Les seves cançons i espectacles van ser molt populars durant la Segona Guerra Mundial.
Durant la guerra feu gires per Egipte, Índia i Birmània, fent concerts per entretenir les tropes britàniques a ultramar. Les seves cançons més conegudes són We'll Meet Again, The White Cliffs of Dover, A Nightingale Sang in Berkeley Square i There'll Always Be an England.
Va seguir sent popular després de la guerra, apareixent a la ràdio i a la televisió britànica i americana, i va gravar èxits com Auf Wiederseh'n Sweetheart i el seu número u al Regne Unit My Son, My Son. El seu últim senzill, I Love This Land, va ser llançat per marcar el final de la Guerra de les Malvines. El 2009, als 92 anys, va convertir-se en l'artista més gran en arribar al número u a la UK Albums Chart, amb We'll Meet Again: The Very Best of Vera Lynn.[3] Va llançar l'àlbum Vera Lynn 100 el 2017 per commemorar els seus cent anys, i l'enregistrament va arribar al número 3 de la llista dels més venuts. L'àlbum la va fer l'artista de més edat que n'havia gravat un, i la primera centenària amb un àlbum a les llistes.
Lynn va treballar també en obres caritatives amb antics soldats, nens discapacitats i malaltes de càncer de mama. El 2000 va ser nomenada la britànica que millor exemplificava l'esperit del segle xx.[4]