La versaleta és un estil de tipus de lletra que consisteix en l'ús de lletres majúscules amb una mida una mica més alta que el cos de les minúscules i proporcions lleugerament diferents.
Originàriament, la versaleta s'utilitzava per destacar els noms propis de persones i de llocs. Actualment s'utilitza en els casos següents:
Numerals romans referits a segles, paginació i seccions secundàries.
Personatges a textos de teatre.
Menció de l'autor al peu d'un text.
La paraula article als encapçalaments de secció de textos legislatius.
El títol d'una obra cada cop que es fa referència a dintre del seu propi text.[1]
↑Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.292. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 8 desembre 2014].