El vescomtat de Murat fou una jurisdicció feudal de l'Alvèrnia, al Carladès amb centre a Murat.
El vescomtat formava part del Carladès, comtat administrat per vescomtes des d'aproximadament el 918. Probablement fou el vescomte de Carlat o Carladès Bernat II (i no el seu avi Bernat I), que era viu encara el 980, qui va donar les terres de Murat al seu segon fill Guerau o Gerard mentre el seu germà gran Gilbert I fou vescomte a Carlat. Així Guerau va esdevenir un vescomte vassall, lligams però que es van trencar amb el temps. La successió fou regular de pares a fills amb l'excepció de Pere II, la vinculació del qual no ha estat possible establir (Guillem II fou fill de Pere I). El 1351 el vescomte de Carlat, Renaud I de Pons va reconèixer alguns feus (l'enclavament de Paulhac) al vescomte Begon a canvi que aquest es reconegués vassall de Carlat per tot el vescomtat. La dinastia es va extingir amb la mort el 1359 del vescomte Begon que només va deixar una filla, Helix, que es va casar amb Bertran de Cardaillac. El seu fill Guillem de Cardaillac va heretar el vescomtat i va iniciar la dinastia dels Cardaillac que es va acabar de fet amb Pons I que fou expulsat per les forces del comte Bernat VII d'Armanyac el 1415 i finalment incorporat als dominis dels Armanyac tot i les protestes de Pons II senyor de Cardaillac. Guillem V, baró de Privezac, fill de Pons II, només va deixar una filla anomenada Margarita que es va casar amb Guiu de Levis, baró de Quelús, acabant així la casa de Cardaillac.
El vescomtat, part dels dominis Armanyac, va seguir llavors el mateix destí que el Carlat o Carladès i es va incorporar a la corona francesa el 1527 sense que, com a títol, fos tornat a atribuir.