Tipus | barri, espai urbà i centre històric ![]() | |||
---|---|---|---|---|
Localització | ||||
| ||||
Estat | França | |||
Entitat territorial administrativa | França metropolitana | |||
Regió | Alvèrnia-Roine-Alps | |||
Col·lectivitat territorial francesa amb status especial | metròpoli de Lió | |||
Municipi francès | Lió ![]() | |||
Població humana | ||||
Població | 7.000 ![]() | |||
Geografia | ||||
Superfície | 0,3 km² ![]() | |||
Patrimoni de la Humanitat ![]() | ||||
Tipus | Patrimoni cultural → Europa-Amèrica del Nord | |||
Data | 1998 (22a Sessió), Criteris PH: (ii) i (iv) ![]() | |||
Identificador | 872 | |||
Sector salvat | ||||
Data | 12 maig 1964 | |||
El Vieux Lyon és el districte renaixentista més gran de Lió. El 1954, Vieux-Lyon, el districte més vell de la ciutat, es va convertir en el primer lloc a França en ser protegit per la llei Malraux que protegia els llocs culturals d'aquest país.[1][2] Cobrint una àrea de 424 hectàrees entre el turó Fourvière i el riu Saona, és un dels més grans barris renaixentistes d'Europa.[3] Hi ha tres zones diferents: Saint-Jean, Saint-Paul i Saint-Georges.
El barri de Saint-Jean a l'edat mitjana era el centre del poder polític i religiós. La Catedral de St Jean, seu del Primat de Gaul,[4] un títol encara conferit a l'arquebisbe de Lió, és un bon exemple d'arquitectura gòtica.[4] La Manecanterie, al costat de la catedral és un dels pocs edificis romànics de Lió. Anteriorment escola del cor, ara acull el museu dels tresors de la catedral. A Saint-Jean també hi ha el Museu de Miniatures i escenaris de cinema, en un edifici que va ser la Fonda de la Creu Daurada en el segle XV.[5]
El barri de Saint-Paul en els segles XV i XVI va acollir predominantment banquers i mercaders italians en sumptuoses residències urbanes aquí anomenades hôtels particuliers. El Hôtel Bullioud i el Hôtel de Gadagne en són dos exemples magnífics i l'últim ara acull el Museu Històric de Lió i el Museu Internacional de Titelles.[6] La Llotja de Canvi resta com a testimoni del període que les fires de comerç van fer rica la ciutat. L'església de Saint Paul amb la seva torre romànica i la seva espectacular agulla marquen l'extrem nord del barri.[7]
A Saint-Georges teixidors de seda van començar aquí el segle XVI abans de traslladar-se al turó de la Croix Rousse el segle XIX. El 1844, l'arquitecte Pierre Bossan va reconstruir l'església de St. George en els bancs del Saona en un estil neo-gòtic.[8] En l'Edat mitjana, quan hi havia només uns quants carrers paral·lels entre el turó i el Saona, es va construir el primer traboule.[9] Derivat del llatí trans-ambulare, passar a través de, els traboules són passadissos a través d'edificis i els seus patis, connectant un carrer directament amb un altre. Els visitants poden descobrir un patrimoni arquitectònic de galeries i escales de cargol en aquests passatges secrets, tant inesperats com únics.