Motor coet Viking 5C | |
País d'origen | França |
---|---|
Primer vol | 1979 |
Últim vol | 2003 |
Disseny | Société Européenne de Propulsion (SEP) |
Predecessor | No |
Successor | Vikas Vulcain |
Estat | Retirat |
Líquid | |
Propel·lent | Tetraòxid de dinitrogen / UDMH o UH 25 |
Ràtio de mescla | 1,7–1,86 |
Cicle | Cicle generador de gas |
3 bombes coaxials | |
Ràtio d'àrea de tovera | 10 (Viking 5C) 30,8 (Viking 4B)[1] |
Rendiment | |
Impuls (buit) | 690-805 kN |
Impuls (nivell del mar) | 611-678 kN |
Ràtio impuls-pes | 80–99 |
Pressió de cambra | 5.5 MPa (800 psi) |
Isp(buit) | 2.76–2.95 km/s (281–301 s) |
Isp(nivell del mar) | 2.43–2.79 km/s (248–284 s) |
Reenceses | Il·limitats |
Dimensions | |
Llargada | 2,87-3,51 m |
Diàmetre | 0,95-1,7 m |
Utilitzat en | |
Ariane 1 - Ariane 4 | |
Referències | |
[2] |
El Viking és un motor coet bipropel·lent europeu, i va equipar la primera i segona etapes dels coets orbitals Ariane 1 a 4. Utilitzava propel·lents hipergòlics: Tetraòxid de dinitrogeni i UH 25 (una barreja del 75% UDMH i 25% d'hidrazina)[3]
Els coets Arianes de les versions 1 a 4 van realitzar 144 llançaments; utilitzant en total 958 motor coet Viking. D'aquests només dos motors van fallar.[4]
Una característica inususal dels motors Viking eren el seu dipòsit i bobma d'aigua. Aquesta s'utilitzava per a refrigerar els gasos d'escapament del generador de gas. Se'ls injectava aigua a 620 °C abans d'utilitzar-los per a accionar les tres bobmes coaxials (per a l'aigu, combustible i oxidant). L'aigua també s'utilitzava com a fluïd hidràulic per accionar les vàlvules.[5]