Back Violant d'Hongría AN فيولانتي من المجر Arabic فيولانتى من المجر ARZ Іаланда Венгерская Byelorussian Яланда Вугорская BE-X-OLD Йоланда Унгарска Bulgarian হাঙ্গেরির ভায়োলান্ট Bengali/Bangla Jolanda Uherská Czech Yolanda von Ungarn German Γιολάνδη της Ουγγαρίας Greek
|
Per a altres significats, vegeu «Violant d'Hongria Làscaris». |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (hu) Árpád-házi Jolánta  1215 (Gregorià) Esztergom (Hongria) | ||
| Mort | 12 octubre 1251 (35/36 anys) Osca (Espanya) | ||
| Sepultura | Santa Maria de Vallbona de les Monges Sepulcre de Violant d'Hongria | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | governant | ||
| Altres | |||
| Títol | Reina consort d'Aragó (1235–1251) Princesa | ||
| Família | Dinastia Árpád | ||
| Cònjuge | Jaume el Conqueridor (1235–1251) | ||
| Fills | Violant d'Aragó i d'Hongria, Constança d'Aragó, Pere el Gran, Jaume II de Mallorca, Sança d'Aragó i Hongria, Maria d'Aragó i d'Hongria, Elisabet d'Aragó i d'Hongria, Ferran d'Aragó, Sanç d'Aragó i d'Hongria | ||
| Pares | Andreu II d'Hongria i Violant de Courtenay | ||
| Germans | Elisabet d'Hongria Anna Maria d'Hongria Béla IV d'Hongria Esteve el Pòstum Coloman de Galícia-Lodomeria Andreu d'Hongria | ||
  | |||
Violant d'Hongria, de nom Violant Árpád (en hongarès Árpád-házi Jolánta; Esztergom, Hongria, ca. 1216 - Osca, Aragó, 12 d'octubre de 1251),[1][2] fou princesa reial hongaresa i, com a cònjuge de Jaume I el Conqueridor, reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235-1251). El seu nom de fonts era Andreua, que canvià més tard pel de Violant, forma en la qual ha quedat fixat el nom medieval Iolant (o Yolant) en la historiografia catalana dels últims segles.[3][4][5]
- ↑ Sobrequés i Callicó, Jaume. Comtes, reis, comtesses i reines de Catalunya. 1. ed. Barcelona: Editorial Base, 2011, p. 98. ISBN 978-84-15267-24-9.
- ↑ García Edo, Vicent. «Les dones de la Casa de Na Violant». El Periódico Mediterráneo, 06-03-2015. [Consulta: 18 agost 2021].
- ↑ En llatí, a 20 de febrer de 1241: nos Yoles, Dei gracia regina Aragonum, Mayoricarum et Valencie, comitissa Barchinone et Urgelli et domina Montispesulani.Arxiu Jaume I: despeses de vestuari de Violant d'Hongria
- ↑ Hinojosa Montalvo, José. «La Monarquía Hispánica - Els regnes cristians - Corona d'Aragó». Cervantes virtual. [Consulta: 18 agost 2021].
- ↑ «Violante de Hungría» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 18 agost 2021].