Back فيروس غرب النيل Arabic فيروس غرب النيل ARZ Virus del Nilu Occidental AST West-Nil-Virus German Ιός του Δυτικού Νείλου Greek West Nile virus English Okcidentnila viruso Esperanto Virus del Nilo Occidental Spanish Lääne-Niiluse viirus Estonian ویروس نیل غربی Persian

Virus del Nil occidental

Infotaula d'ésser viuVirus del Nil occidental
West Nile virus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
GenomaGrup IV ((+)ssRNA)
Malaltiafebre del Nil occidental Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
FamíliaFlaviviridae
GènereFlavivirus
EspècieWest Nile virus Modifica el valor a Wikidata

El West Nile virus, WNV, virus del Nil occidental o VNO és un virus transmès per artròpodes que provoca la febre del Nil occidental en persones i animals.[1][2] Aquesta malaltia és una flavivirosi que habitualment cursa sense símptomes o amb símptomes lleus, però que en alguns casos pot causar malalties més greus, com l'encefalitis i rarament la mort.[3][4]

Els hostes primaris del VNO són majoritàriament ocells salvatges i domèstics.[5] El virus creix i es propaga d'una au a una altra a través de mosquits infectats, sobretot en aquelles espècies en què es produeix transmissió transovàrica (pas dels microorganismes infecciosos d'una generació d'hostes a la següent a través dels seus òvuls),[6] que afavoreix la formació d'un bucle virèmic retroalimentat.[7] Algunes espècies de mosquit poden alimentar-se tant de la sang d'aus com de la sang de mamífers (p.ex.: humans o cavalls) i actuen de vectors de la infecció a aquests animals que, en un percentatge significatiu desenvolupen la malaltia, però sense assolir una virèmia suficient per a transmetre el virus que els piqui durant el període virèmic.[8]

És endèmic en parts d'Àfrica, Orient Mitjà i Europa.[9] En les darreres dècades s'ha estat estenent a altres zones d'arreu del món,[10][11] amb un increment progressiu del nombre, freqüència i gravetat dels brots epidèmics registrats per les agències de salut pública.[12] El canvi climàtic és un factor ambiental que facilita considerablement la transmissió del VNO. La pujada de les temperatures té un paper important en el creixement de les poblacions de mosquits i augmenta el nombre dels cicles de replicació del virus en aquests dípters, així com la quantitat de contactes entre ells i els hostes. Per una altra banda, les precipitacions torrencials originen molts tolls d'aigua ideals per al desenvolupament de les seves larves.[13]

  1. ↑ Byas, AD; Ebel, GD «Comparative Pathology of West Nile Virus in Humans and Non-Human Animals» (en anglès). Pathogens, 2020 Gen 7; 9 (1), pp: 48. DOI: 10.3390/pathogens9010048. PMC: 7168622. PMID: 31935992 [Consulta: 30 agost 2021].
  2. ↑ Clark, MB; Schaefer, TJ «West Nile Virus» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2021 Ag 11; NBK544246 (rev), pàgs: 6. PMID: 31334966 [Consulta: 25 octubre 2021].
  3. ↑ College of Veterinary Medicine «Fiebre del Nilo Occidental» (en castellà). Iowa State University, 2009; Ag (rev), pàgs: 14 [Consulta: 30 agost 2021].
  4. ↑ Rossi, SL; Ross, TM; Evans; JD «West Nile virus» (en anglès). Clin Lab Med, 2010 Mar; 30 (1), pp: 47-65. DOI: 10.1016/j.cll.2009.10.006. PMC: 2905782. PMID: 20513541 [Consulta: 30 agost 2021].
  5. ↑ Peña, J; Berrocal, L; González Tous, M; Ponce, C; et al «Virus del oeste del Nilo: perspectivas en el mundo vertebrado» (en castellà). Rev MVZ Córdoba, 2005; 10 (2), pp: 593-601. ISSN: 1909-0544 [Consulta: 20 setembre 2022].
  6. ↑ Sudeep, AB; Mandar, P; Ghodke, YK; George, RP; Gokhale, MD «Vector competence of two Indian populations of Culex quinquefasciatus (Diptera: Culicidae) mosquitoes to three West Nile virus strains» (en anglès). J Vector Borne Dis, 2015 Set; 52 (3), pp: 185-192. ISSN: 0972-9062. PMID: 26418647 [Consulta: 20 novembre 2021].
  7. ↑ Huang, YJ; Higgs, S; McElroy, K; Vanlandingham, DL «Flavivirus-mosquito interactions» (en anglès). Viruses, 2014 Nov 24; 6 (11), pp: 4703-4730. DOI: 10.3390/v6114703. PMC: 4246245. PMID: 25421894 [Consulta: 30 agost 2021].
  8. ↑ Petersen, LR; Brault, AC; Nasci, RS «West Nile virus: review of the literature» (en anglès). JAMA, 2013 Jul 17; 310 (3), pp: 308-315. DOI: 10.1001/jama.2013.8042. PMC: 4563989. PMID: 23860989 [Consulta: 25 octubre 2021].
  9. ↑ May, FJ; Davis, CT; Tesh, RB; Barrett, ADT «Phylogeography of West Nile virus: from the cradle of evolution in Africa to Eurasia, Australia, and the Americas» (en anglès). J Virol, 2011 Mar; 85 (6), pp: 2964-2974. DOI: 10.1128/JVI.01963-10. PMC: 3067944. PMID: 21159871 [Consulta: 19 setembre 2022].
  10. ↑ Gray, TJ; Webb, CE «A review of the epidemiological and clinical aspects of West Nile virus» (en anglès). Int J Gen Med, 2014 Abr 11; 7, pp: 193-203. DOI: 10.2147/IJGM.S59902. PMC: 3990373. PMID: 24748813 [Consulta: 30 octubre 2021].
  11. ↑ Chancey, C; Grinev, A; Volkova, E; Rios, M «The global ecology and epidemiology of West Nile virus» (en anglès). Biomed Res Int, 2015 Mar 19; 2015, pp: 376230. DOI: 10.1155/2015/376230. PMC: 4383390. PMID: 25866777 [Consulta: 30 agost 2021].
  12. ↑ Saiz, JC; Martín-Acebes, MA; Blázquez, AB; Escribano-Romero, E; et al «Pathogenicity and virulence of West Nile virus revisited eight decades after its first isolation» (en anglès). Virulence, 2021 Abr 12; 12 (1), pp: 1145-1173. DOI: 10.1080/21505594.2021.1908740. PMC: 8043182. PMID: 33843445 [Consulta: 7 novembre 2021].
  13. ↑ Paz, S «Climate change impacts on West Nile virus transmission in a global context» (en anglès). Philos Trans R Soc Lond B Biol Sci, 2015 Abr 5; 370 (1665), pp: 20130561. DOI: 10.1098/rstb.2013.0561. PMC: 4342965. PMID: 25688020 [Consulta: 20 setembre 2022].
From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne