Visigots

Visigots

Tipus	tribu i grup ètnic històric
Religió	arrianisme visigod

Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest». Els visigots van ser un poble sorgit a conseqüència de la divisió que van patir els gots arran de les invasions dels huns, cap al 370. Serien els «gots de l'oest», en oposició als de l'est, els ostrogots. Una altra versió més recent, defensada per J. Rosales^[1] i admesa per Fermín Miranda-García,^[2] defensa que els gots eren d'origen bàltic. Sigui com sigui, és molt probable, d'acord amb les recerques arqueològiques fetes aquests darrers decennis, que calgui relacionar les poblacions godes amb les cultures de Wielbark i de Txèrniakhov, que es van estendre des de la mar Bàltica fins a les portes de l'Imperi romà d'Orient.^[3]

Els gots, aprofitant la passivitat dels emperadors romans pel que fa a la Germània, s'hi van establir, fins que a principis del segle iii es van instal·lar a la vora de la mar Negra, a la zona de Crimea, d'on van ser expulsats pels huns el 376. Però llavors els gots s'havien separat en dos grups: visigots i ostrogots.