| Biografia | |
|---|---|
| Mort | c. 995  |
 Bisbe de Barcelona | |
| 974 – valor desconegut ← Pere – Aeci → | |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot |
Vives fou bisbe de Barcelona durant el darrer quart del segle x. El seu nom consta en una carta datada el 974, en què tant Vives com el comte Borrell II concedeixen franqueses als habitants del Montmell (Monte-macelo) reconeixent l'únic senyoriu del bisbe sobre ells. (Gaspar Feliu, El domini territorial de la Sede de Barcelona, 1971, tesis Universitat de Barcelona, doc. 51)
L'ú de gener del 975 Vives i el capítol permuten amb l'Ardiaca Sunifred Llobet, uns casals que posseïen al costat de la catedral, per uns altres que tenia Llobet al costat de la porta de Regomir i una terra fora de la ciutat (Feliu, oc, doc. 52).
L'any 977 es feu la tercera consagració de l'església de Ripoll, assistint-hi Vives junt amb altres prelats i nobles, atorgant un decret afavorint els béns del monestir. Donà en feu el Castell de l'Albà a un cavaller anomenat Guitard de Mureden, perquè el millorés, reservant-se el dret de prestar-li homenatge, que sense el consentiment del bisbe no posés famílies i que ni s'apropiés d'esglésies, delmes, primícies o ofrenes, ni tampoc sobre el senyoriu de Santes Creus sobre el riu Gaià. Això fou d'acord amb el capítol i el comte Borrell el 21 de desembre de 977 (Feliu, oc, doc. 55)..
Després del saqueig de Barcelona per part d'Almansor, el monestir de les Puel·les fou seriosament danyat i fou restablert pel Comte Borrell II i el bisbe Vives, posant-hi per abadessa a Bonafilla.[1]
- ↑ En 989 l'abadessa Bonafilla i les germanes de Sant Pere de les Puel·les fan una permuta amb Guimarà a Sant Martí de Provençals. Arxiu de la Corona d'Aragó, pergamins Borrell II, 44