| |||||
Tipus | abatiment intrusió de l'espai aeri | ||||
---|---|---|---|---|---|
Data | 1r setembre 1983 | ||||
Localització | Moneron (Rússia) | ||||
Estat | Corea del Sud, Unió Soviètica, Estats Units d'Amèrica i Japó | ||||
Aeronau | Boeing 747-200 | ||||
Punt de sortida | Aeroport Internacional John F. Kennedy (Nova York) | ||||
Punt d'arribada | Gimpo International Airport (Corea del Sud) (en) | ||||
Via | Ted Stevens Anchorage International Airport (EUA) (en) | ||||
Gestor/operador | Korean Air Lines | ||||
Matriculació de l'aeronau | HL7442 | ||||
Vol | KE007 | ||||
Morts | 269 246 passatgers 23 membre de la tripulació | ||||
Ferits | 0 | ||||
Nombre de supervivents | 0 | ||||
El vol 007 de Korean Air Lines (KAL 007, KE007[Notes 1] era un vol comercial de la companyia Korean Air Lines que va ser abatut per caces soviètics l'1 de setembre de 1983, sobre el Mar del Japó, prop de l'illa Moneron, just a l'oest de Sakhalín, sobre el prohibit espai aeri soviètic. Els 296 passatgers i tota la tripulació foren morts. L'avió feia la ruta entre Nova York i Seül, via Anchorage, quan va penetrar al prohibit espai aeri soviètic per un error de navegació.
Inicialment, la Unió Soviètica va negar tenir coneixement de l'incident[1] però més tard va admetre que havia abatut l'avió perquè, segons van dir, es trobava en missió d'espionatge.[2] El Politburó va dir que això era una provocació deliberada per part dels Estats Units,[3] per provar la preparació militar soviètica, o fins i tot provocar una guerra. Els Estats Units acusaren la Unió Soviètica d'obstrucció de les operacions de cerca i rescat[4] A més, els militars soviètics van suprimir proves cercades per la investigació de l'Organització d'Aviació Civil Internacional, en especial la caixa negra amb els registres del vol[5] que fou finalment lliurada vuit anys més tard, després de la Dissolució de la Unió Soviètica.
L'incident va ser un dels moments més tensos de la Guerra freda, i va derivar en una escalada del sentiment antisoviètic, particularment als Estats Units. Els punts de vista oposats de l'incident no es van resoldre mai del tot; en conseqüència, diversos grups continuen discutint els informes oficials i ofereixen teories alternatives sobre els fets. El subsegüent lliurament de les caixes negres per part de la Federació Russa ha aportat alguns detalls.
Com a resultat de l'incident, els Estats Units van alterar els seus procediments de guiatge pels avions que sortien des d'Alaska, mentre la interfície del pilot automàtic usada pels vols comercials fou redissenyada per fer-la més segura.[6] El president Ronald Reagan va ordenar els militars dels Estats Units que fessin accessible als civils el Global Positioning System (GPS), per tals que els errors de navegació com el que va tenir el KAL 007 fossin advertits en un futur.
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref>
pel grup «Notes» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="Notes"/>
corresponent.
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Sputnik
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades NASA