Volta do mar, volta do mar largo o volta do largo -la frase en portuguès significa literalment tant «volta del mar» com també «retorn del mar»- és el nom d'una maniobra de navegació marítima utilitzada en els llargs viatges oceànics, que es remunta a l'època dels descobriments portuguesos a la fi del segle xv. Aquesta tècnica consisteix en descriure un ampli arc per evitar la zona central de calma i aprofitar els vents i corrents permanents favorables que giren en sentit horari a l'hemisferi nord, i en sentit oposat a l'hemisferi sud, a causa de la circulació atmosfèrica i l'efecte de Coriolis -és el conegut gir de l'Atlàntic Nord-. Va ser un pas molt important en la navegació, ja que la comprensió dels vents i corrents en la era de la navegació a vela fou crucial per a l'èxit: el domini dels mars europeus mai no van ser establert fins que els europeus no van descobrir com funcionaven els alisis.