Bandera de l'Aràbia Saudita, el país d'origen del wahhabisme. | |
Epònim | Ibn Abd-al-Wahhab |
---|---|
Dades | |
Tipus | ideologia |
Religió | sunnisme |
Història | |
Fundador | Ibn Abd-al-Wahhab |
Activitat | |
Moviment | Atharisme i salafisme |
El wahhabisme —de l'àrab الوهابية, al-wahhābiyya— és un moviment fonamentalista musulmà sorgit com una branca del sunnisme[1][2][3][4] i en especial de l'escola hanbalita. Creat pel reformador religiós Muhàmmad ibn Abd-al-Wahhab al segle xviii, va desenvolupar-se ràpidament gràcies a la seva aliança amb la dinastia Al Saüd de la península Aràbiga. Avui dia ha esdevingut el sistema sociopolític oficial en vigor a l'Aràbia Saudita.
Es tracta d'un sistema religiós extremadament rigorista, a causa de la creença del seu fundador que tot el que va aparèixer en l'islam després de les tres primeres generacions a partir del profeta era innovador i corrompia la fe. Per això, el wahhabisme preconitza utilitzar tan sols l'Alcorà i els hadits com a font de la religió, i prescindir de qualsevol altra noció aportada per la tradició, fins i tot d'aquella del consens comunitari (ijmà), que és un dels principis fonamentals del sunnisme.[5] També es caracteritza per la seva voluntat d'expansió i avui dia ha estès considerablement la seva influència amb la creació de centres d'estudis i de mesquites arreu del món, finançades amb l'ajut dels recursos econòmics de la dinastia saudita.[6]
El terme wahhabita va ser utilitzat al principi pels seus detractors; per això, els seus seguidors prefereixen anomenar-se unitaristes (muwahiddun), ja que llur credo principal és el de la unitat omnipresent de Déu (tawhid).[7][8] Igualment, el mot es fa servir de vegades com a sinònim de salafista, tot i que seria més correcte dir que el wahhabisme és «una orientació particular del salafisme»,[9] considerada sovint com a ultraconservadora.[10][11]