Biografia | |
---|---|
Naixement | 22 febrer 1930 ![]() Viena (Àustria) ![]() |
Mort | 12 setembre 2018 ![]() Manhattan (Nova York) ![]() |
Causa de mort | càncer de pàncrees ![]() |
Religió | Judaisme ![]() |
Formació | Universitat Estatal d'Ohio Universitat de Nova York ![]() |
Director de tesi | Julian Rotter ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Psicologia ![]() |
Ocupació | autor, professor d'universitat, psicòleg ![]() |
Ocupador | Universitat Harvard Universitat Stanford Universitat de Colúmbia Universitat de Colorado ![]() |
Membre de | |
Premis | |
|
Walter Mischel (Viena, 22 de febrer de 1930 - Manhattan, 12 de setembre de 2018) fou un psicòleg i professor universitari austríac, especialitzat en la teoria de la personalitat. Establert als Estats Units, exercí de professor a la Universitat Stanford i, a partir del 1983, a la Universitat de Colúmbia.
Un estudi de la Review of General Psychology, publicat l'any 2002, l'assenyalà com el 25è psicòleg més citat del segle xx.[1]
Mischel és famós per un estudi longitudinal (al llarg del temps), el Marshmallow Test, que va mostrar la importància del control dels estímuls i del reforç retardat en l'èxit tant acadèmic com emocional i social. En els anys 1960 i 1970 va posar un núvol a l'abast d'un grup d'infants de quatre anys explicant-los que podien agafar-lo de seguida o esperar uns minuts i agafar-ne dos quan ell tornés.[2] Després de catorze anys de seguiment, Mischel va descobrir que els impulsius i mancats d'autocontrol tenien baixa autoestima i llindars baixos de frustració, mentre que els que havien esperat i controlat millor els desitjos eren persones socialment més competents i amb major èxit acadèmic.[3]