Westerlund 1 | |
---|---|
Tipus | cúmul obert |
Tipus espectral (estel) | O...[1] |
Descobert per | Bengt Westerlund |
Data de descobriment | 1961 |
Constel·lació | Altar |
Època | J2000.0 |
Característiques físiques i astromètriques | |
Moviment propi (declinació) | −10,01 mas/a [2] |
Moviment propi (ascensió recta) | −4,5 mas/a [2] |
Ascensió recta (α) | 16h 47m 4.0001s[3] |
Declinació (δ) | -46° 8' 55.1004''[3] |
Catàlegs astronòmics | |
Westerlund 1 (conegut també com a Wd1 o Cúmul de l'Altar) és el supercúmul estel·lar compacte més massiu del Grup Local. Està situat a uns 5 kiloparsecs (16 300 anys llum) de la Terra en direcció a la constel·lació austral de l'Altar. La seva edat s'estima entre 3,5 i 5 milions d'anys.
Descobert el 1961 per Bengt Westerlund, la veritable naturalesa de Westerlund 1 no va poder ser desvetllada fins a 2001 en estar amagat darrere d'un gran núvol de gas i pols. Els únics estels identificats dins d'ell són els més brillants, incloent 6 hipergigants grocs, 3 supergegants vermells, 13 o més estels de Wolf-Rayet, variables lluminoses blaves i 25 o més supergegants OB. Alguns d'aquests joves estels tenen una massa entorn de 40 masses solars i una lluminositat un milió de vegades major que la lluminositat solar. S'estima que la massa de Westerlund 1 és d'almenys 100 000 masses solars, estant tots els seus estels localitzats en una regió de menys de 6 anys llum de diàmetre. Si el Sol estiguera situat al centre d'aquest cúmul, el nostre cel nocturn estaria esquitxat de centenars d'estels tan brillants com la lluna plena.
A més d'albergar alguns dels estels més massius i menys compreses de la Via Làctia, Westerlund 1 és un anàleg als supercúmuls estel·lars (SSC) extragaláctics. El seu estudi pot ajudar els astrònoms a determinar el que ocorre en aquestes grans regions de formació estel·lar, ja que està unes mil vegades més a prop que qualsevol altre supercúmul estel·lar conegut.