![]() |
Per a altres significats, vegeu «Wetering (desambiguació)». |
Un wetering o watering és un canal o un rec de desguàs als pòlders marítims o fluvials a la zona costanera de Calais fins al riu Neisse. El mot és d'origen neerlandès i prové d'un verb obsolet weteren que significa desguassar.[1]
Per fer un wetering es pot excavar un canal nou o aprofitar un curs d'aigua o un priel natural existent. Aquests darrers es reconeixen per la seva forma irregular, orgànica (com el Brookwetterung als Vierlande), mentrestant els primers són força rectes. Els waterings tenen un cabal baix i sense manteniment permanent s'enlloten fàcilment. Quan no és pol·luït, el llot de dragatge serveix d'adob natural. Per la seva importància en el paisatge, la paraula es tornarà a trobar en molts topònims[2] i patrònims.
Com el terra es troba sovint davall del nivell de la marea alta, cal quasi sempre un sistema de rescloses de desguàs a l'endret on el watering desguassa al riu principal o al mar. Com que aquestes rescloses eren punts febles per temps de marejades fortes, va optar-se amb el progrés de la tecnologia per a molins i des de l'inici del segle xx, estacions de bombatge. Enginyers com el flamenc Simon Stevin (1548-1620)[3] i el brabanço Venceslau Cobergher (1557-1634) van tenir un paper molt important en aquesta evolució tecnològica.