Sir Wilfrid Laurier, nascut Henri-Charles-Wilfrid Laurier (Saint-Lin, 20 de novembre de 1841 – Ottawa, 17 de febrer de 1919) fou el setè primer ministre del Canadà, des de l'11 de juliol de 1896 fins al 6 d'octubre de 1911, i el primer francòfon a ocupar el càrrec. També va ser diputat al Parlament des del 1874 fins al 1919.[1] És considerat un dels estadistes més importants del seu país,[2] especialment per les seves polítiques de reconciliació i compromís entre anglòfons i francòfons del Canadà, i d'expansió de la Confederació. Laurier tenia una idea del Canadà com una terra de llibertat individual i federalisme territorial, i fins i tot preconitzava la cooperació entre les dues comunitats en la construcció del país. I era partidari de romandre dins de l'Imperi Britànic, sempre que es respectés la personalitat d'un Canadà plenament lliure.
El bitllet de cinc dòlars porta el seu retrat.