Willard van Orman Quine
| (1980) |
|
|
Naixement | 25 juny 1908 Akron (Ohio) |
---|
Mort | 25 desembre 2000 (92 anys) Boston (Massachusetts) |
---|
Sepultura | cremació |
---|
Religió | Ateisme |
---|
Formació | Universitat Harvard (1930–1932) Oberlin College (1926–1930) |
---|
Tesi acadèmica | The Logic of Sequences: A Generalization of Principia Mathematica (1932 ) |
---|
Director de tesi | Alfred North Whitehead |
---|
|
Camp de treball | Teoria de models, teoria de conjunts i ontologia |
---|
Ocupació | matemàtic, professor d'universitat, filòsof, lògic, filòsof de la ciència, filòsof del llenguatge, epistemòleg, filòsof analític, lingüista |
---|
Ocupador | Universitat Wesleyana (1964–1965) Marina dels Estats Units d'Amèrica (1942–1945) Universitat Harvard (1933–1978) |
---|
Membre de | |
---|
|
Conflicte | Segona Guerra Mundial |
---|
|
Obres destacables |
Estudiant doctoral | John Myhill, Hao Wang, Dagfinn Føllesdal, Daniel Ingalls, William Craig, Robert McNaughton, Burton Dreben, Donald Davidson, Gilbert Harman, Lisl Gaal, Charles Parsons, Gail Stine, Frank Thompson, Leigh Steinhardt, George Berry, Hugues Leblanc, Bradford Dunham, Robert Stanley, Joseph Ullian, Henry Hiż, David Lewis, Norman Daniels, Michael Devitt, George Myro i Saul Kripke |
---|
|
Cònjuge | Naomi Clayton (1932-1945) Marjorie Boynton (1948-†1998) |
---|
Fills | Douglas Boynton Quine |
---|
Pares | Cloyd Robert Quine i Harriet Van Orman |
---|
|
|
|
|
Willard van Orman Quine (Akron, 25 de juny de 1908 - Boston, 25 de desembre de 2000) fou un filòsof estatunidenc, conegut pel seu treball en lògica matemàtica i les seves contribucions al pragmatisme com una teoria del coneixement.
Nascut a Akron (Ohio), va ser educat en l'Oberlin College i en la Universitat Harvard, on va ser deixeble de Whitehead i d'on va arribar a ser professor el 1936; també va fer estudis a Viena, Varsòvia i Praga. Va morir el 25 de desembre de 2000 a Boston.
Segons Quine, la manera com l'individu usa el llenguatge determina quina classe de coses està compromès a dir que existeixen. A més, la justificació per a parlar d'una manera en lloc d'una altra, igual que la justificació d'adoptar un sistema conceptual i no un altre, és per a Quine una manifestació absolutament pragmàtica.