Biografia | |
---|---|
Naixement | 14 octubre 1900 ![]() Sioux City (Iowa) ![]() |
Mort | 20 desembre 1993 ![]() Washington DC ![]() |
Nacionalitat | ![]() |
Religió | Anglicanisme ![]() |
Formació | University of Wyoming (BSc) University of Colorado (MS) Yale University (PhD) |
Activitat | |
Camp de treball | Gestió de qualitat ![]() |
Ocupació | Estadística Control de la Qualitat |
Organització | Universitat de Nova York, Columbia University |
Membre de | |
Influències | |
Premis | |
Medalla Shewhart (1956) Ordre del Sagrat Tresor, Japó (1960) Wilks Memorial Award (1983) National Medal of Technology and Innovation (1987) | |
![]() ![]() |
William Edwards Deming (Sioux City, Iowa, 14 d'octubre de 1900 - Washington, D.C., 20 de desembre de 1993) va ser un estadístic nord-americà, professor universitari, autor de diversos llibres, consultor i difusor del concepte de qualitat total.[1]
El seu nom està associat al desenvolupament i creixement del Japó després de la Segona Guerra Mundial. La seva obra principal és "Quality Productivity and Competitive Position, Out of the Crisis" (1986).[1]
Les idees de Deming es recullen en els Catorze Punts i Set Malalties de la Gerència, en els que afirma que tot procés és variable i com menor sigui la variabilitat d'aquest, major serà la qualitat del producte o servei resultant. En cada procés es poden generar dos tipus de variacions o desviacions amb relació a l'objectiu marcat inicialment: variacions comuns i variacions especials. Només tenint present aquesta distinció és possible aconseguir la qualitat.
Les variacions comunes estan permanentment presents en qualsevol procés a conseqüència del seu disseny i de les seves condicions de funcionament, generant un patró homogeni de variabilitat que es pot predir i, per tant, controlar. Les variacions assignables o especials tenen, per la seva banda, un caràcter esporàdic i puntual provocant anomalies i defectes en la fabricació perfectament definits, quan es coneix la causa que origina aquest tipus de defecte i, per tant, es poden eliminar corregint la causa que les genera. L'objectiu principal del control estadístic de processos és detectar les causes assignables de variabilitat de manera que l'única font de variabilitat del procés sigui la deguda a causes comuns o no assignables, és a dir, purament aleatòries.