William Edward Burghardt Du Bois
| (1907) |
|
|
Naixement | 23 febrer 1868 Great Barrington (Massachusetts) |
---|
Mort | 27 agost 1963 (95 anys) Accra (Ghana) |
---|
Sepultura | Osu Castle (en) (–1985) W.E.B. Dubois Memorial Centre for Pan African Culture (en) (1985–) |
---|
|
Activista pels drets civils |
---|
|
|
|
Residència | Atlanta Ghana Berlín |
---|
Grup ètnic | Afroamericans |
---|
Formació | Universitat Fisk Universitat de Heidelberg Harvard College Universitat Humboldt de Berlín Universitat Harvard Searles High School (en) |
---|
Director de tesi | Gustav von Schmoller i Albert Bushnell Hart |
---|
Es coneix per | atleta i medallista olímpic |
---|
|
Camp de treball | Drets civils i polítics |
---|
Ocupació | historiador, autobiògraf, poeta, periodista d'opinió, periodista, professor, historiador de l'art, fotògraf, assistent social, novel·lista, activista pels drets humans, filòsof, sociòleg, escriptor, economista |
---|
Ocupador | Universitat de Pennsilvània (1896–1897) The New School Universitat de Geòrgia Universitat de Wilberforce Universitat Clark Atlanta |
---|
Partit | Partit Socialista d'Amèrica |
---|
Membre de | |
---|
Influències | |
---|
|
Obres destacables |
Localització dels arxius | |
---|
|
Cònjuge | Shirley Graham Du Bois (1951–) Nina Gomer Du Bois (1896–1950) |
---|
Fills | Yolande Du Bois () Nina Gomer Du Bois |
---|
Parents | Othello Burghardt, avi |
---|
|
|
Signatura |
|
|
William Edward Burghardt Du Bois (pronunciat: duːˈbɔɪs doo-BOYSS)[1] (Great Barrington, Massachusetts, 23 de febrer de 1868 - Accra, Ghana, 27 d'agost de 1963) era un activista afroamericà que va lluitar pels drets civils i un intel·lectual.
Panafricanista, professor de sociologia, historiador, escriptor i editor. El 1963, a l'edat de 95 anys, va aconseguir la nacionalitat ghanesa.
David Levering Lewis, un escriptor de biografies, va escriure: "En el curs de la seva llarga i turbulenta carrera, W.E.B.Du Bois intentà buscar la solució al problema del racisme -en l'àmbit universitari, de propaganda, d'integració nacional, d'autodeterminació, dels drets humans, del separatisme econòmic i polític, del comunisme internacional, l'expatriació i la solidaritat vers el tercer món.[2]
El 2002, el científic social Molefi Kete Asante va llistar a W.E.B. Du Bois en la seva llista dels 100 Greatest African Americans.
- ↑ «Du Bois - How to Spell It, How to Say It». W. E. B. Du Bois Global Resource Collection. Berkshire Publishing Group. Arxivat de l'original el 2007-12-07. [Consulta: 13 novembre 2007]. «My name is pronounced in the clear English fashion: Du with u as in Sue; Bois, as oi in voice. The accent is on the second syllable.»
- ↑ W. E. B. Du Bois: The Fight for Equality and the American Century 1919-1963