Back William Wilberforce Afrikaans ويليام ويلبرفورس Arabic ويليام ويلبرفورس ARZ Уільям Уілберфорс Byelorussian Ўільям Ўілбэрфорс BE-X-OLD Уилям Уилбърфорс Bulgarian William Wilberforce Czech William Wilberforce Welsh William Wilberforce German William Wilberforce English
William Wilberforce (Wilberforce House, 24 d'agost de 1759 - Londres, 29 de juliol de 1833) fou un polític britànic, filantrop i un dels líders del moviment per abolir la tracta d'esclaus feta pels comerciants negrers. Va nàixer a Kingston upon Hull, a la regió de Yorkshire, i va començar la seva carrera política el 1780 com a diputat independent al Parlament britànic per Yorkshire (1784-1812). El 1785, va viure una experiència religiosa tot convertint-se al cristianisme evangèlic anglicà, i féu canvis en el seu estil de vida. Des de llavors va consagrar la seva vida a la reforma. El 1787 va entrar en contacte amb Thomas Clarkson i un grup d'activistes en contra de la tracta d'esclaus, entre els quals Granville Sharp, Hannah More i Charles Middleton, els quals el van convèncer sobre la causa de l'abolicionisme, i el mateix Wilberforce aviat va passar a liderar l'abolicionisme anglès. Va encapçalar la campanya parlamentària en contra del comerç britànic d'esclaus durant vint-i-sis anys fins a l'aprovació de la Llei del Comerç d'Esclaus del 1807.
Wilberforce estava convençut de la importància de la religió, la moralitat i l'educació. De fet, havia promogut campanyes en aquesta direcció com ara la Societat per la Supressió del Vici, la tasca missionera britànica a l'Índia, la creació de la colònia lliure de Sierra Leone, la fundació de la Societat de l'Església Missionera, i la Societat per la Prevenció de la Crueltat als Animals. Cal dir que la seva tendència conservadora el va dur a donar suport polític i social a la legislació repressiva, fet que li va reportar diverses crítiques per estar més preocupat per l'esclavisme al món que de les injustícies que es produïen al seu país.
Un cop assolida la prohibició del comerç d'esclaus, Wilberforce va dedicar els seus últims anys a lluitar per la completa abolició de l'esclavitud, fins i tot després de la seva dimissió com a parlamentari el 1826 per la seva delicada salut. Aquesta campanya va acabar fructificant en la Llei d'Abolició de l'Esclavitud del 1833, que l'abolí en la major part de l'Imperi Britànic. William Wilberforce va morir tot just tres dies després de sentir que l'aprovació d'aquesta nova acta del Parlament estava assegurada. Fou enterrat a l'abadia de Westminster al costat del seu amic i primer ministre William Pitt el Jove.