![]() |
Per a altres significats, vegeu «W. S. Gilbert». |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 24 maig 1544 ![]() Colchester (Anglaterra) ![]() |
Mort | 30 novembre 1603 ![]() Londres ![]() |
Causa de mort | Pesta Negra ![]() |
President del Royal College of Physicians | |
1600 – ![]() | |
Dades personals | |
Nacionalitat | ![]() |
Formació | Saint John's College, Cambridge |
Es coneix per | Estudis sobre Electricitat Estudis sobre Magnetisme |
Activitat | |
Camp de treball | Físic, metge, física, astronomia, magnetisme, electricitat i medicina ![]() |
Lloc de treball | Anglaterra ![]() |
Ocupació | Física |
Família | |
Pares | Jerome Gilberd ![]() ![]() |
Germans | William Gilbert ![]() |
![]() ![]() ![]() |
William Gilbert (Colchester, 24 de maig de 1544 - Londres, 10 de desembre de 1603)[1] fou un metge anglès, filòsof natural, i físic investigador en els camps del magnetisme i l'electricitat.[2] Va ser el metge dels reis anglesos Elisabet I i Jaume I. També conegut com a Gilberd,[3] va rebutjar apassionadament tant la filosofia aristotèlica imperant com el mètode escolàstic d'ensenyament universitari. Avui se'l recorda en gran part pel seu llibre De Magnete (1600).
Una unitat de força magnetomotriu, també coneguda com a potencial magnètic, va rebre el nom de gilbert en el seu honor; ara ha estat substituït per l’ampere espira.