Biografia | |
---|---|
Naixement | (de) Woldemar George Louis August Bargiel ![]() 3 octubre 1828 ![]() Berlín (Alemanya) ![]() |
Mort | 23 febrer 1897 ![]() Berlín (Alemanya) ![]() |
Sepultura | Dreifaltigkeitskirchhof II (en) ![]() ![]() |
Mestre de capella | |
![]() | |
Dades personals | |
Formació | Conservatori de Leipzig (1846–1849) Joachimsthalsches Gymnasium ![]() |
Activitat | |
Ocupació | compositor, pedagog musical, professor d'universitat ![]() |
Ocupador | Universitat de les Arts de Berlín, catedràtic (1874–1897) Maatschappij tot Bevordering der Toonkunst (en) ![]() Hochschule für Musik und Tanz Köln, professor de música (1859–1865) ![]() |
Membre de | |
Gènere | Música clàssica ![]() |
Professors | Siegfried Wilhelm Dehn, Ignaz Moscheles, Niels Gade i Julius Rietz ![]() |
Alumnes | Waldemar von Baußnern ![]() |
Veu | Soprano ![]() |
Instrument | Veu, piano, orgue i violí ![]() |
Família | |
Cònjuge | Hermine Bargiel (1870–) ![]() |
Fills | Clementine Bargiel, Clara Schmiedel ![]() |
Pares | August Adolf Bargiel ![]() ![]() |
Germans | Clara Schumann Cäcilie Bargiel ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Woldemar Bargiel (Berlín, 1829 – 1897) fou un compositor alemany.
Estudià a Leipzig amb Moscheles, Hauptmann i Gade, i es va donar a conèixer per les seves obres per a piano i per a orquestra; el 1859 fou nomenat professor del Conservatori de Colònia on tingué entre altres alumnes a Moritz Mayer-Mahr, Ernst Rudorff, Alexandr Alexandrovich Ilyinsky, a Jeanne Becker,[1] Waldemar E von Baußnern,[2] F. W. Francke[3] i l'estatunidenc Ernest Douglas,[4] i mestre de capella més tard a Rotterdam, on tingué per alumne a Theodoor Verhey i on fou succeït en el càrrec per l'alemany Friedrich Gernsheim,[5] més tard es traslladà el 1874 a Berlín, com a professor de l'Hochschule für Musik d'aquesta capital, on va tenir entre altres alumnes en Ernst Wendel,[6] Jakob Rothstein,[7] Fini Henriques,[8] Martin Grabert,[9] i l'anglès Arthur Somervell.[10]
Fou entusiasta admirador de Schumann, al qual l'unien llaços familiars, però en la seva música n'obstant, apareix amb personalitat pròpia. Entre les seves obres descollen les obertures de Medea i Prometeu, les peces corals Nit de Primavera, el Salm XXIII i distintes simfonies, trios, sonates i corals.