Wolfhart Pannenberg

Wolfhart Pannenberg

Biografia
Naixement	2 octubre 1928 Szczecin (Polònia)
Mort	4 setembre 2014 (85 anys) Múnic (Alemanya)
Religió	Cristianisme
Formació	Universitat Humboldt de Berlín Universitat de Heidelberg Universitat de Göttingen Universitat de Basilea
Activitat
Camp de treball	Systematic theology (en)
Lloc de treball	Magúncia Múnic
Ocupació	teòleg, professor d'universitat, escriptor, filòsof
Ocupador	Universitat de Múnic Universitat Harvard Theological College Wuppertal/Bethel (en) Universitat de Magúncia Universitat de Chicago
Membre de	Acadèmia Bavaresa de Ciències
Premis
(1995)  Orde bavaresa de Maximilià per la Ciència i les Arts (1993)  Doctor honoris causa per la Universitat de St Andrews (1977)  Doctor honoris causa per la Universitat de Manchester  doctor honoris causa per la Universitat de Cambridge  Orde Bavarès del Mèrit  doctor honoris causa per la Universitat Babeș-Bolyai  doctor honoris causa per la Universitat de Glasgow

Wolfhart Pannenberg (2 d'octubre de 1928, Szczecin - 5 de setembre de 2014, Múnic) fou un teòleg alemany protestant. Realitzà significants contribucions a la teologia contemporània, com ara la seva Antropologia en perspectiva teològica, els seus tres volums de Teologia sistemàtica^[1] i una sèrie d'escrits que tracten críticament la relació de la teologia amb les ciències modernes.

Pannenberg és potser més conegut per Jesús: Déu i home (1968), llibre en què construeix una cristologia «des de baix», derivant les seves afirmacions dogmàtiques d'un examen crític de la vida i sobretot la resurrecció de Jesús. Afirmà que la resurrecció és la clau de la identitat de Crist i de la seva historicitat.^[2]

Tingué estrets contactes amb l'escriptor i físic Frank J. Tipler, qui en el seu llibre La física de la immortalitat^[3] diu d'ell: «Pannenberg és un cas aïllat entre els teòlegs del segle XX: fonamenta la teologia en l'escatologia; per a ell, la paraula 'Cel' no és només una metàfora, sinó quelcom que realment existirà en el futur. Per tant, es tracta dels pocs teòlegs contemporanis que creuen realment que la física ha de mesclar-se amb la teologia; es pren de debò la molèstia de comprendre la ciència natural» (p. 26).