Back Wuxia AST Usya Azerbaijani Wu-sia Czech Wuxia German Wuxia English Wuxia Spanish Wuxia Basque ووشیا Persian Wuxia Finnish Wuxia French
Wuxia (xinès tradicional 武俠, xinès simplificat 武侠; significa literalment “heroi marcial”) és un gènere de ficció[1] xinès on es lluita amb espases[2] seguint arts marcials.[3] És un gènere que es troba a les novel·les, pel·lícules i òperes.[4]
EL gènere s'originà a partir de la novel·la històrica xinesa (destacant el Romanç dels Tres Regnes i Marge d'Aigua), sense ser-ne un subgènere d'aquesta, durant la segona meitat de la dinastia Qing.
Una de les primeres novel·les del gènere fou Tres Herois i Cinc Galans (San Xia Wu Yi), de Shi Yukun. Els aficionats la van expandi sorgint Set Herois i Cinc Galans (Qi Xia Wu Yi). Aquestes novel·les deriven de les històries folklòriques de l'heroi Bao Zheng, un jutge molt intel·ligent i integritat moral incorruptible.
Al segle xx apareixen els autors destacables Gu Long i Jin Yong.[4]
Xiang Kairan (pseudònim Pingjiang Buxiaosheng) es convertí en el primer escriptor notable del gènere. Destaca la seua novel·la Els Peculiars Cavallers Errants de Jianghu (江湖奇俠傳).[5][6]
El Kuomingtang va prohibir el gènere per considerar-lo supersticiós i "potencialment subversiu".[7]
El wuxia era inicialment una forma de literatura i amb el temps també ha estat un gènere de cinema[7] que és el més popular entre els xinesos i també compta amb molts espectadors a Tailàndia, Indonèsia, Filipines, etc. Actualment està representat en òperes, còmics i videojocs.
Les obres wuxia tenen les característiques següents:[4]
- A l'ambientació cal que estiga present:
- El Jianghu: la formulació del món on ocorren les històries que es caracteritza pel fet que la definició de qui són els amics i qui els enemics és difosa, corrupció, tirania i canvis de dinastia o govern.
- El Wulin: la cultura on els protagonistes actuen. És el conjunt d'herois i vilans organitzats en aliances i units per fidelitat de facció, familiar o romàntica.
- Les arts marcials practicades són exagerades amb fins i tot elements sobrenaturals.
La figura cabdal de la literatura wuxia és Jin Yong; altres escriptors són: Gu Long, Huang Yi, Liang Yusheng, Wen Rui'an, Xiao Yi i Sima Ziyan
En el cinema wuxia destaquen els cineastes Li Han Hsian, Chang Cheh, Chu Yuan i King Hu (qui fou el primer en aconseguir que una pel·lícula del gènere guanyara un premi al Festival de Cinema de Cannes[8]), Lia Chia Lang entre altres. S'acostuma a dividir les pel·lícules d'arts marcials en dos subgèneres: el wuxia (lluitadors amb espases, basat en literatura i tradició popular) i el kung fu shaolin (un kung fu més purista). L'origen de les pel·lícules wuxia es troba a Hong Kong i Taiwan. Aquest gènere ha influït en el cinema occidental.
- ↑ Jenner, WJF «Tough Guys, Mateship and Honour: Another Chinese Tradition». East Asian History, 12, 1996, pàg. 29. Arxivat de l'original el 2021-02-25 [Consulta: 26 juliol 2017].
- ↑ Scott, A.O. «Review: ‘The Assassin' Finds Delight in a Deadly Vocation». The New York Times, 15-10-2015 [Consulta: 26 juliol 2017].
- ↑ Hoberman, J. «Hou Hsiao-Hsien Fuses the Formal and the Bloody». The New York Times, 05-02-2016 [Consulta: 26 juliol 2017].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 McNeil, Simon «The anatomy of a wuxia novel». Kung Fu Magazine [Consulta: 26 juliol 2017]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2019-11-27. [Consulta: 26 juliol 2017].
- ↑ Doleželová-Velingerová, edited by Milena. A Selective guide to Chinese literature, 1900-1949.. Leiden: E.J. Brill, 1988, p. 176–177. ISBN 9004078800.
- ↑ Liu, James J.Y.. The Chinese Knight Errant. Londres: Routledge & Kegan Paul, 1976, p. 135-136.
- ↑ 7,0 7,1 Yang, Charlotte «Exit the Dragon? Kung Fu, Once Central to Hong Kong Life, Is Waning». The New York Times, 22-08-2016 [Consulta: 26 juliol 2017].
- ↑ Gold, Daniel M. «‘A Touch of Zen' Serves Up Swordplay and Lyricism». The New York Times, 22-04-2016 [Consulta: 26 juliol 2017].