Back ميكسيكان هايرليس دوج ARZ Mexický naháč Czech Mexicansk hårløs hund Danish Xoloitzcuintle German Xoloitzcuintle English Meksika nuda hundo Esperanto Xoloitzcuintle Spanish Mehhiko karvutu koer Estonian Xoloitzcuintle Basque سگ بیموی مکزیکی Persian
 Grup de Xoloitzcuintle | |
| Generalitats | |
|---|---|
| Noms alternatius | Xolo |
| País d'origen |  Mèxic |
| Característiques físques | |
| Alçada | 25 cm i 60 cm  |
| Classificació i estàndard de la raça | |
| FCI | Grup 5 Secció 6 #234 |
| AKC | Non-sporting (FSS) |
| CKC | Toys/Non Sporting |
| KC (UK) | Utility |
| UKC | Sighthounds and Pariah Dogs |
| Codi de Catàleg | 234 (Federació Cinològica Internacional ) |
| Observacions | |
| Gos nacional de Mèxic | |
El xoloitzcuintle o xolo és una raça canina pràcticament sense pèl amb una mitjana de vida entre 12-14 anys. És originari de Mèxic; és presentat en grandària toy, estàndard i mitja. Se'l coneix pel seu endemisme en aquest país i la seva estreta relació amb la cultura asteca. La seva popularitat no és molt alta, comunament perquè la seva falta de pelatge no és agradable per a algunes persones, però per a unes altres i molt especialment entre els criadors de xolos, cada exemplar és molt preuat i valuós, degut també al seu immens valor històric, cultural i biològic, i a la seva relativa escassetat en comparació d'altres races. Existeix una altra varietat amb pèl.[1] Els gossos que neixen amb pèl segueixen sent xoloitzcuintles purs, i en creuar a aquests amb un sense pèl, també tenen cries sense pèl. En una ventrada poden néixer cadells de les dues varietats. Se'ls agrupa per les tres grandàries. Les dues classificacions majors es consideren com a gossos guardians, el miniatura com a gos de companyia.
- ↑ «Federacion Canofila Mexicana - FCM» (en castellà). Federación Canófila Mexicana, 30-12-2014. Arxivat de l'original el 2014-12-30. [Consulta: 10 agost 2021].