Biografia | |
---|---|
Naixement | 19 juliol 1895 Yixing (RP Xina) (en) |
Mort | 26 setembre 1953 (58 anys) Pequín (RP Xina) |
Causa de mort | hemorràgia cerebral |
Sepultura | Cementiri Revolucionari de Babaoshan |
Formació | Universitat Fudan École Nationale Supérieure des Beaux-Arts Académie Julian |
Activitat | |
Camp de treball | Pintura a l'oli |
Ocupació | pintor, professor |
Ocupador | Universitat de Nanquín Acadèmia Central de Belles Arts de Pequín |
Gènere | Retrat |
Professors | Pascal Dagnan-Bouveret |
Obra | |
Obres destacables
| |
Localització dels arxius |
|
Família | |
Cònjuge | Liao Jingwen (1946–1953), mort |
Parella | Jiang Biwei Sun Duoci |
Fills | Xu Jingfei () Xu Qingping () Liao Jingwen |
Pare | Xu Dazhang |
Xu Beihong (Yixing, 19 de juliol de 1895 - Pequín, 26 de setembre de 1953) fou un pintor xinès.[1][2] Va ser conegut principalment per les seves pintures de tinta xinesa de cavalls, ocells i va ser un dels primers artistes xinesos a articular la necessitat d'expressions artístiques que reflectien una Xina moderna a principis del segle XX. També va ser considerat com un dels primers a crear pintures a l'oli monumentals amb temes xinesos èpics, una mostra de la seva alta competència en una tècnica artística essencial occidental.[3] Va ser un dels quatre pioners de l'art modern xinès que es va guanyar el títol de "Els quatre grans presidents de l'Acadèmia".[4]
Xu va començar obres clàssiques xineses i cal·ligrafia amb el seu pare Xu Dazhang. El 1915 es va traslladar a Xangai. Va viatjar al Japó i França per ampliar els seus coneixements artístics. Va ser professor a l'Escola d'Art de Pequín i de la Universitat de Nanjing, i va morir per un accident vascular cerebral el 26 de setembre de 1953 a Pequín.[1]
Xu Beihong destacava per la seva pintura amb tinta xina i a l'aiguada (coneguda com a Hua Shui-mo) i per les seves pintures amb cavalls i aus. La seva obra va ser una de les primeres a articular les noves expressions de la nova Xina del segle xx. Les seves pintures a l'oli, monumentals, amb temes èpics xinesos, mostraven un domini de les tècniques occidentals.[1]