Yoko Ono
| (2011) |
|
|
Naixement | (ja) 小野 洋子 18 febrer 1933 (91 anys) Tòquio (Japó) |
---|
Altres noms | Yok! |
---|
Residència | Tòquio Nova York Londres |
---|
Grup ètnic | Japonesos-americans i japonesos |
---|
Formació | Universitat Gakushūin |
---|
|
Lloc de treball | Nova York Japó Montreal Amsterdam Londres |
---|
Ocupació | cantant, compositor, activista |
---|
Període | Segle XXI |
---|
Activitat | 1961- |
---|
Gènere | Rock, Fluxus, Shibuya-kei, música experimental, electrònica, pop, new wave, avantguardisme, art conceptual, música per ballar, rock alternatiu, música electrònica i Avans-gàrdia (oc) |
---|
Moviment | Fluxus |
---|
Influències | |
---|
Representada per | Galerie Lelong |
---|
Veu | Mezzosoprano
|
---|
Instrument | Piano i veu |
---|
Segell discogràfic | EMI, Apple |
---|
Company professional | The Beatles, John Lennon, Paul McCartney |
---|
|
|
4 gener 2021 | Dialogue for Catalonia |
12 juny 1987 | documenta 8 |
30 juny 1972 | Documenta 5 |
setembre 1966 | Destruction in Art Symposium |
|
|
Obres destacables |
|
Cònjuge | John Lennon (1969–1980), mort del cònjuge Anthony Cox (1962–1969), divorci Toshi Ichiyanagi (1956–1962), divorci |
---|
Fills | Sean Taro Ono Lennon |
---|
Pares | Eisuke Ono i Isoko Ono |
---|
Parents | Eijirō Ono, avi patern Zenzaburō Yasuda, avi matern |
---|
|
|
30 gener 1969 | Concert dels Beatles al terrat
|
|
|
|
|
Lloc web | imaginepeace.com |
---|
|
Yoko Ono Lennon (小野 洋子 o オノ・ヨーコ, Ono Yōko; Tòquio, 18 de febrer de 1933) és una artista japonesa,[1] una de les més importants artistes d'avantguarda de la dècada del 1960. Era membre del col·lectiu Fluxus. És considerada una de les artistes que més influència van tenir en la creació de la cultura punk. Vídua de John Lennon, ell li va dedicar gran part del seu treball, cançons i discos. Es van casar a Gibraltar.
El gener de 2021, fou una de les 50 personalitats que va signar el manifest «Dialogue for Catalonia», promogut per Òmnium Cultural i publicat a The Washington Post i The Guardian, a favor de l'amnistia dels presos polítics catalans i del dret d'autodeterminació en el context del procés independentista català. Els signants lamentaren la judicialització del conflicte polític català i conclogueren que aquesta via, lluny de resoldre'l, l'agreuja: «ha comportat una repressió creixent i cap solució». Alhora, feren una crida al «diàleg sense condicions» de les parts «que permeti a la ciutadania de Catalunya decidir el seu futur polític» i exigiren la fi de la repressió i l'amnistia per als represaliats.[2]