![]() | |
---|---|
Rèplica del Zuse Z3 exhibida en el Deutsches Museum a Munic. ![]() | |
Llançament | 1941 ![]() |
Característiques de CPUs | |
Freqüència | 5 Hz ![]() |
Característiques | |
Memòria | 64 paraules de 22 bits |
← Z2 ![]() Z4 ![]() |
La computadora Z3, creada per Konrad Zuse el 1941, va ser la primera màquina programable i completament automàtica, característiques usades per definir a un ordinador.
El Z3, de tecnologia electromecànica, estava construït amb 2300 relés, tenia una freqüència de rellotge de 5 Hz, i una longitud de paraula de 22 bits. Els càlculs eren realitzats amb aritmètica en coma flotant purament binària. La màquina va ser completada en 1941 (el 12 de maig d'aquest mateix any va ser presentada a una audiència de científics a Berlín). El Z3 original va ser destruït en 1943 durant un bombardeig a Berlín. Una rèplica completament funcional va ser construïda durant els anys 60 per la companyia del creador Zuse KG i està en exposició permanent en el Deutsches Museum. En 1998 Raúl Rojas va demostrar que el Z3 és un Turing complet.
En 1967, Zuse KG havia construït un total de 251 ordinadors. Aquest mateix any Zuse va suggerir que l'univers en si mateix és un reticle d'ordinadors (Física computacional), publicant aquesta hipòtesi en 1969 en el seu llibre Rechnender Raum.[1][2][3]