![]() | |
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Michelangelo Antonioni ![]() |
Protagonistes | |
Producció | Carlo Ponti ![]() |
Dissenyador de producció | Dean Tavoularis ![]() |
Guió | Michelangelo Antonioni, Tonino Guerra, Sam Shepard, Franco Rossetti, Fred Gardner i Clare Peploe ![]() |
Música | Jerry Garcia ![]() |
Fotografia | Alfio Contini ![]() |
Muntatge | Franco Arcalli ![]() |
Productora | Metro-Goldwyn-Mayer ![]() |
Distribuïdor | Metro-Goldwyn-Mayer i Netflix ![]() |
Dades i xifres | |
País d'origen | Estats Units d'Amèrica ![]() |
Estrena | 3 setembre 1970 ![]() |
Durada | 107 min ![]() |
Idioma original | anglès ![]() |
Color | en color ![]() |
Pressupost | 7 milions de dòlars[1] |
Descripció | |
Gènere | drama ![]() |
Lloc de la narració | Califòrnia ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Zabriskie Point és una pel·lícula italo-estatunidenca de Michelangelo Antonioni, estrenada l'any 1970.
La pel·lícula il·lustra la contestació estudiant americana durant el final dels anys 60, així com l'alliberament sexual propi d'aquests anys. S'inscriu en la línia de pel·lícules com Easy Rider de Dennis Hopper, i serà molt contestada per l'Amèrica puritana, creant nombrosos incidents amb militants pro-Nixon.
La banda original és composta principalment pel grup Pink Floyd. És la segona col·laboració entre Michelangelo Antonioni i el productor Carlo Ponti, després de l'èxit de Blow-Up (Palma d'or l'any 1967), i abans de la de Profession: reporter el 1975.