Zaha Hadid CBE (àrab: زها حديد, Zahā Ḥadīd) (Bagdad, 31 d'octubre de 1950 - Miami, 31 de març de 2016)[1] fou una prominent arquitecta iraquiana, del corrent del desconstructivisme. Tot i ser de nacionalitat iraquiana, la major part de la seva vida la va passar a Londres, on tenia el seu estudi d'arquitectura. L'obra arquitectònica de Zaha Hadid ha estat reconeguda en diverses ocasions amb premis de rang internacional, entre els quals hi ha el Premi Pritzker en 2004[2] i el Premi d'Arquitectura Contemporània Mies van der Rohe en 2003.[3]
El 2012, va ser nomenada Dame d'Isabel II pels seus serveis a l'arquitectura, i el 2015 es va convertir en la primera i única dona a obtenir la Royal Gold Medal del Royal Institute of British Architects.[4][5]
Va ser descrita per The Guardian de Londres com la "Reina de la corba", que "alliberava la geometria arquitectònica, donant-li una nova identitat expressiva".[6][1] Entre els seus principals treballs cal destacar el centre aquàtic dels Jocs Olímpics de Londres 2012, el Broad Art Museum de la Universitat Estatal de Michigan, als Estats Units i l'Òpera de Guangzhou a la Xina.[5]Alguns dels seus dissenys han estat presentats pòstumament, incloent-hi l'estatueta dels Premis Brit-2017, i alguns dels seus edificis encara estaven en construcció al moment de la seva mort, inclòs l'Estadi d'Al Wakrah (Qatar), que ha de ser l'escenari de la Copa del Món de Futbol del 2022.[7][8][9]