Zar und Zimmermann

Tsar i fuster

Tsar i fuster s'inspira en un episodi real de la vida del tsar de Rússia Pere el Gran, qui va recórrer d'incògnit Europa central i hi va arribar a treballar com a simple fuster als tallers de construcció naval de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals
Títol original	Zar und Zimmermann
Forma musical	òpera
Compositor	Albert Lortzing
Llibretista	Albert Lortzing
Llengua original	alemany
Basat en	Le Bourgmestre de Saardam d'H.J. Mélesville, J.T. Merle i E.C. de Borie ()
Creació	1837
Data de publicació	segle XIX
Gènere	Spieloper (en)
Parts	tres
Catalogació	LoWV 38[1]
Personatges	S'indica en cursiva el repartiment de l'estrena Pere el Gran, tsar de Rússia, amb el pesudònim de Peter Mikhailov com a oficial fuster (baríton, Karl Becker Peter Ivanov, jove fuster rus (tenor), Albert Lortzing Marie, deboda d'Ivanov (soprano), Caroline Günther-Bachmann Van Bett, burgmestre de Saardam (baix, Gotthelf Leberecht Berthold Marquès de Chateauneuf, ambaixador de França (tenor), Swoboda Viuda Browe, muller del mestre fuster (mezzosoprano), Caroline Günther-Bachmann General Lefort, ambaixador de Rússia (baix), Pogner Lord Syndham, ambaixador d'Anglaterra (baix), Heinrich Richter Un oficial (paper parlat) Un regidor (paper parlat) cor: fusters, ciutadans de Saardam, soldats holandesos, magistrats, guàrdies, oficials i mariners. Ballet
Estrena
Estrena	22 de desembre de 1837
Escenari	Stadttheater de Leipzig,
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunya	19 de desembre de 1951, Teatre Tívoli (Barcelona) (estrena a Espanya)
Estrena al Liceu	9 de gener de 1966

Zar und Zimmermann (en alemany, Tsar i fuster) és una òpera en tres actes d'Albert Lortzing, amb llibret del mateix compositor, basat en Le Bourgmestre de Saardam d'H.J. Mélesville, J.T. Merle i E.C. de Borie. S'estrenà al Stadttheater de Leipzig el 22 de desembre de 1837. A Catalunya es va estrenar al Teatre Tívoli de Barcelona el 1951; al Liceu va arribar el 9 de gener de 1966.^[2]

En l'estrena, el mateix compositor va interpretar el paper d'Ivanov, mentre que sa mare va interpretar el de la viuda Browe. El vertader èxit de l'obra no va arribar fins a la seua estrena a Berlín, el 4 de gener de 1839. Des de llavors Tsar i fuster és una de les òperes fonamentals del repertori alemany.^[3]

El fragment més conegut de Tsar i fuster és l'ària del tsar Sonst spielt'ich mit Zepter, mit Krone und Stern (Altrament jo jugava amb ceptre, corona i estels acte III, núm. 14). Aquesta peça va ser originalment una cançó maçònica (Zum goldenen Rade) que Lortzing havia compost arran del seu ingrés a la lògia d'Osnabrück.^[3]