Back Zhu Xi Afrikaans Zhu Xi ALS Zhu Xi AN تشو شي Arabic تشو شى ARZ Zhu Xi AST Çju Si Azerbaijani چو هسی AZB Чжу Си Bashkir Džu Si BAT-SMG
| |||
| Nom pòstum | 文 i 文公  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 18 octubre 1130 Youxi County (dinastia Song) | ||
| Mort | 23 abril 1200 (69 anys) República Popular de la Xina (RP Xina) | ||
| Sepultura | Zhu Xi's tomb (en)  | ||
| Religió | Confucianisme | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Filosofia | ||
| Ocupació | poeta, historiador, filòsof, escriptor, compositor | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Família | |||
| Cònjuge | Liu Shi | ||
| Fills | Zhu Ye, Zhu Shu, Zhu Zai | ||
| Pares | Zhu Song i Zhu Shi | ||
 | |||
Zhu Xi (xinès: 朱熹; pinyin: Zhū Xī; Wade-Giles: Chu Hsi) (Fujian, 1130 - Fujian, 1200) fou un erudit xinès del temps de la dinastia Song que va arribar a ser un dels més importants neoconfucianistes. Va reconstruir l'"Acadèmia de la Cova del Cérvol Blanc" (白鹿洞书院, Báilùdòng Shūyuàn), una de les quatre més importants de l'antiga Xina. Zhu Xi també va tenir influència sobre la literatura i el pensament del Japó, on els seus seguidors van ser anomenats Escola Shushigaku (朱子学, Zhūzixué, "l'escola del mestre Zhu"), i a Corea, on la seva filosofia és coneguda com a Jujahak (주자학). Durant la dinastia Song els seus ensenyaments van ser considerats com a heterodoxos.[1]
Juntament amb altres erudits codificà el que ara és conegut com el Cànon confucià de textos clàssics: els Quatre Llibres (四书, Sìshū) i els Cinc Clàssics (五经, Wǔjīng). També va escriure extensos informes sobre tots aquests textos que, tot i no ser reconeguts pels seus contemporanis, van ser després considerats com a exemplars. Va articular el que més tard es convertiria en la interpretació ortodoxa neoconfucianista d'algunes creences del taoisme i el budisme.
- ↑ Schirokauer, Conrad. Breve historia de la civilizacion china. Barcelona: Ediciones Bellaterra, 2011. ISBN 978-84-7290-555-9.