Valenzianu

Chissu arthìcuru è in custhruzioni. Pudeddi cuntribuì a la so' redazioni.

'Ssu artìculu hè in custruzzioni. Pudeti cuntribuiscia à a so redazzioni.

Valenzianu, Valencianu ("Valencià")
Parlatu in:	Spagna
Parsoni:	2.4 milioni (2004)
Filugenesi:	Lingui indoauropei Lingue italiche Lingue rumaniche Lingue gallu-rumanze Catalanu Valenzianu
Statutu officiale
Nazioni:	Spagna Cumunità Valenciana
Rigulatu da:	Acadèmia Valenciana de la Llengua
Codici di classificazioni
ISO 639-2	cat
ISO 639-3	cat
SIL	CLN (EN)
Estrattu in lingua
Dichjarazioni univirsali di i diritti di l'omu - Art.1
Tots els éssers humans naixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.
Lingua - Alencu d'e lingue - Linguistica
Quista pagina pudaria cuntena carattari Unicode.

Lu valenzianu o valencianu (in valencianu: valencià) è^[2] una lingua fabiddadda in parthi^[3] di lu Paesi Valenzianu e^[4] la marcha murciana di lu Carce, i' la Regioni di Murcia.^[5][6] Fazi^[7] parthi di lu gruppu diarettari occidentari^[8] (impari lu torthosinu e lu catalanu nord-occidentari) e, pa' chisthu mutibu, si ciama^[9] puru sud-occidentari. È la di dui^[10] varieddai piú fabiddadda di chistha linga^[11], dabbói di cintrari, con 2.5 mirioni di fabeddadori in 2015.^[12][13] Lu catalanu i' l'antigòriu Regnu di Valencia è isthaddu purthaddu dabbói di la cunchistha di Iaggu I i' lu sécuru XIII.

D'althri parthi, «valenzianu» è puru lu nommu isthóricu e tradizionari chi rizzibi , undí è l'únicu nommu uffizziari, e lu Carce.^[14][15][16] Chisthu nommu è isthaddu impriaddu da sécuru XIV ed è prinzipari i' li dui territóri. Da lu sécuru XV, duranti lu ciamaddu Sécuru d'Oru Valenzianu, si à dibintaddu di moda lu tèimmini «linga valenziana» chi impriàbani l'autori valenziani cumenti Ausiàs March, Joanot Martorell, Jordi de Sant Jordi e Jaume Roig chi ani fruniddu ld'óbari umbè impurthanti.

1. ↑ Quista pàgina hè (almancu in parti) scritta in sassaresu, cù noti annant'à i vocàbuli o sprissioni particulari. Ugnunu pò cuntribuiscia à a so redazzioni utilizendu a variità soia è rispittendu la di l'antri autori.I sciffri rimàndani quindi, à i noti in fin d'artìculu.
2. ↑ hè in corsu nustrali ughjincu
3. ↑ parlata in parti
4. ↑ è o é in corsu mudernu
5. ↑ «valencià, -a». dlc.iec.cat. DIEC. [Cunsulthu: 8 febrer 2024].
6. ↑ «De la unitat i la denominació de la llengua catalana». iec.cat. IEC, 16-09-2004. [Cunsulthu: 8 febrer 2024].
7. ↑ Faci
8. ↑ dialettali uccidentali
9. ↑ par stu mutivu, si chjama
10. ↑ siconda
11. ↑ sta lingua
12. ↑ «Enquesta de coneixement i ús social del valencià 2015. Síntesi de resultats» (cat). ceice.gva.es. Servei d'Estudis i Planificació (SEP) de la Conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana, 2015.
13. ↑ «Cifras de población a 1 de enero de 2016 (datos provisionales)» (spa). nota d'isthampa. INE, 2016.
14. ↑ «Acord de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), adoptat en la reunió plenària del 9 de febrer del 2005, pel qual s'aprova el dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l'entitat del valencià» (cat). [Cunsulthu: 20 làmpadda 2013].
15. ↑ «valencià, -na» (cat). Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
16. ↑ «Declaració sobre la denominació de la llengua catalana» (cat). iec.cat. Consell Permanent de l'Institut d'Estudis Catalans, 23-02-2006.