C'l artìcul chè 'l è scrit in Rumagnòl |
Francesco Serantini l'era un scritòr rumagnòl cnussu parchè l'a scrétt al stori ed Stefano Pelloni, dett 'e Pasator, ch'e srebb stè 'e nostar Robin Hood, parchè 'e rubéva ai recch par dé i suld ai purett.
Serantini l'è né a Castel Bulgnés, 'e 24 setémbar 1889, l'e' mort a Faenza, l'11 maz 1978. Quand ch'la cminzé à scrivar l'abiteva a Faenza, 'e faseva l'avuchet, l'aveva 59 en, e pu' l'a cuntinuè a tott spién quand ch'l'è andè in pension[1]. L'a scrett neca piò d'tarsent cunt, ch'i è sté mess in du libar, Le nozze dei diavoli (Garzanti, 1957) e Racconti (Bologna, Calderini, 1970). Addio alle valli invezi i l'a pubbliché d'i etàr dop che lò l'era zà mort. Siccom ch'e Passator l'è neca l'effigie d'e ven rumagnòl. 'e "Tribunato di Romagna", ch'e lavora par la salvaguerdia d'i nostar prudott, l'a indett 'e Premio Francesco Serantini" pr'i libar ch'i ciacara d'laa rumagna[2]
Daniela Delcorno Branca, Graziella Malgaretti, Francesco Serantini. La vita e l'opera letteraria, Longo, 2009.