Amsterdam

Amsterdam Capitâle e comùn
Vedûta da l'arioplàn do céntro stòrico
Localizaçión
Stâto	Pàixi Bàsci
Provìnsa	Òlànda do Nòrd
Aministraçión
Scìndico	Femke Halsema (GL) da-o 01-03-2023
Teritöio
Coordinæ:	52°22′N 4°53′E52°22′N, 4°53′E (Amsterdam)
Altitùdine	−2 m s.l.m.
Superfìcce	219 km²
Abitanti	922 413[1] (2022)
Denscitæ	4 211,93 ab./km²
Localitæ	Amsterdam Nieuw-West, Amsterdam-Noord, Amsterdam-Oost, Amsterdam-West, Amsterdam-Westpoort, Amsterdam-Zuid, Amsterdam-Zuidoost
Comùn confinanti	Amstelveen, De Ronde Venen (UT), Gooise Meren, Haarlemmermeer, Hilversum, Landsmeer, Oostzaan, Ouder-Amstel, Stichtse Vecht (UT), Waterland, Wijdemeren, Zaanstad
Âtre informaçioìn
CAP	1000–1098 e 1100–1109
Prefìsso	20
Fûzo oràrio	UTC+1
Nomme abitanti	(nl) amsterdammers
Sànto patrón	Sàn Nichiôzo
Mòtto	Heldhaftig, Vastberaden, Barmhartig
Cartògrafîa
Amsterdam
Poxiçión do comùn de Amsterdam inta provìnsa de l'Òlànda do Nòrd
Scîto instituçionâle
Wikidata · Info

Amsterdam (in olandéize prononçiòu [ˌɑmstərˈdɑm]) a l'é a çitæ ciù popolôza e a capitâle di Pàixi Bàsci insémme a L'Àia, ch'a l'é a sêde do govèrno. A sò popolaçión a l'é de 922.413 abitànti^[1], scibén chi-â sò ària urbànn-a a l'arîva a 'na popolaçión de 1.457.018^[2] persónn-e e l'ària metropolitànn-a a 2.480.394^[3]. Amsterdam, scitoâ inta provìnsa de l'Òlànda do Nòrd^[4][5], a l'é comuneménte dîta a "Venéçia do Nòrd" pò-u gràn nùmero di sò canæ, che into 2010 són stæti diciaræ Patrimònio de l'Umanitæ da l'UNESCO^[6].

Amsterdam a l'é stæta fondâ a-a fôxe do sciùmme Amstel, inte quélli ànni delimitòu da dîghe pe controlâ e sò pìnn-e, de dónde a çitæ a l'à pigiòu o nómme^[7]. A l'inprinçìpio. into sécolo XII, a l'êa 'n vilàggio picìn de pescoéi ma, con l'etæ d'öo olandéize do sécolo XVII, a l'é vegnûa un di ciù inportànti pòrti a-o móndo. Coscì, Amsterdam a l'à pigiòu o sò ròllo de céntro de prìmmo livéllo pi-â finànsa e pò-u comèrcio globâle, coscì cómme pe l'àrte e a coltûa^[8]. Inti sécoli XIX e XX a çitæ a l'é cresciûa co-a construçioìn de nêuvi quartê e into 1921 gh'é stæto anésso o comùn de Sloten che, fondòu into sécolo IX, o l'é a sò pàrte ciù antîga. Insémme a-i sò canæ, l'é stæto diciaròu Patrimònio de l'Umanitæ a stelling van Amsterdam ascì, 'na çénta de fortificaçioìn di sécoli XIX-XX. A çitæ a l'é da sécoli caraterizâ da 'na tradiçión de tolerànsa e liberalîximo^[9] e da-o mézzo de traspòrto ciù difûzo, a biciclétta^[10][11].

1. ↑ ^{1,0 1,1} (NL) Centraal Bureau voor de Statistiek, Kerncijfers wijken en buurten 2023, in sce opendata.cbs.nl. URL consultòu o 4 dexénbre 2023.
2. ↑ (NL) CBS StatLine, Bevolking op 1 januari en gemiddeld; geslacht, leeftijd en regio, in sce opendata.cbs.nl. URL consultòu o 4 dexénbre 2023.
3. ↑ (NL) Economische Verkenningen Metropool Regio Amsterdam (PDF), in sce ghostarchive.org. URL consultòu o 4 dexénbre 2023.
4. ↑ (NL) VROM, Randstad2040; Facts & Figures (p.26), in sce archive.today. URL consultòu o 4 dexénbre 2023.
5. ↑ (NL) Ragio Ranstad, Ranstad Monitor 2017 (PDF), in sce nl-prov.eu. URL consultòu o 4 dexénbre 2023.
6. ↑ (EN) Shamim Ahmed, Amsterdam - Venice of the North, in sce m.theindependentbd.com, 10 lùggio 2015. URL consultòu o 4 dexénbre 2023 (archiviòu da l'url òriginâle o 15 zùgno 2022).
7. ↑ (EN) Amsterdam - History, Population, & Points of Interest, in sce britannica.com. URL consultòu o 4 dexénbre 2023.
8. ↑ (EN) Youssef Cassis, Capitals of Capital - A History of International Financial Centres - 1780-2005, Cambridge University Press, ISBN 0-521-84535-1.
9. ↑ (EN) Russell Shorto, Amsterdam: A History of the World's Most Liberal City, New York, Vintage Books, 2014, ISBN 0-307-74375-6.
10. ↑ (EN) Samuel Nello-Deakin e Anna Nikolaeva, The human infrastructure of a cycling city: Amsterdam through the eyes of international newcomers, in Urban Geography, vol. 42, n. 3, 2021, pp. 289-311.
11. ↑ (EN) Fred Feddes, Marjolein de Lange e Marco te Brömmelstroet, Hard work in paradise. The contested making of Amsterdam as a cycling city, in The Politics of Cycling Infrastructure, Policy Press, 2020, pp. 133-156.