Articul per Ladin Gherdëina |
![]() | |
Amsterdam | |
---|---|
![]() |
![]() |
Blason | Bandiera |
Nfurmazions prinzipeles | |
Stat | ![]() |
Provinzia | ![]() |
Fundazion | 13ejim secul do Gejù Crist |
Demografia | |
Populazion | 921 468 ab. (jené 2023)[1] |
Densità | 4 207,6 ab./km² |
Populazion de uriginn imigreda | |
• de ndut • dl uzidënt • nia-uzidënt |
55,6% 19,5% 36,1% |
Geografia | |
Coordinedes | 52°22'N, 4°53'E |
Autëza | −2 m |
Spersa | 219 km² |
Auter | |
Codesc de la posta | 1000–1098, 1100–1109 |
Plata internet | amsterdam |
Cherta | |
Amsterdam ie la capitela y la majera zità de i Paejes Basc. L chemun de Amsterdam à na populazion de 921 468[1] abitanc (jené 2023) y la agglomerazion Groot-Amsterdam à 2 915 114 abitanc (2022). Scebën che la sënta dl guviern olandesc ie a Den Haag, ie Amsterdam aldò de la costituzion dal 1983 incà la capitela de i Paejes Basc. L aeroport de Amsterdam ie un de i majeri te l'Europa.
Amsterdam ie te la provinzia dla Olanda dl Nord (Noord-Holland) pra l ruf Amstel, da chël che la tol si inuem. L ie la majera zità de l'Olanda dl Nord, ma nia si capitela, che ie Haarlem. Amsterdam ie stata fata su fajan na diga (dam per olandesc) sul ruf Amstel, ti dajan l'inuem Amster-dam, leteralmënter "diga sun la Amstel".