Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada. |
Ades | |
---|---|
![]() | |
Nasiù | ![]() |
Regiù | ![]() ![]() |
Longhèsa | 410 km |
Portàda média | a la boca 235 m³/s |
Bacino idrografich | 12 200 km² |
Altèsa de la sorgènt | 1 550 méter sùra 'l leèl del mar |
El nas | de le bànde del lach de Resia 46°50′04.2″N 10°30′58.32″E / 46.8345°N 10.5162°E |
El và a finì | Mar Adriatich, Chioggia 45°09′44.64″N 12°19′47.64″E / 45.1624°N 12.3299°E |
![]() |
L'Adis o anca Ades (Adige in italian; Etsch in tudesch e bavares; Adesc in ladin; Adis in trentin; Adexe in venezian; Athesis in latin) l'è un fiüm che'l nass in di Alp de'l Norditàlia, arent al Pass Resia (Reschenpass) in de la volta Val Venosta (Obervinschgau) in de la pruvincia de Bulsan e finiss in del Mar Adriatich arent a Chioggia.
El so basin imbrìfer el gh'ha una süperfis de 12.100 chilometer quadráa e 'l quata tüta la regiun del Trentin-Südtirol e anch un toch de'l Venet meridiunál. Cunt i sò 409 chilometer l'Ades l'è 'l segund fiüm püssée lungh de tüt Italia.
⇒ | LOR |
Dré al sò percórs el streèrsa le cità de Trènt, Verùna, Legnago, Cavarzere, Chioggia e 'l ghe pàsa derènt a Meran, Bulsan e Rovereto.
La àl endóche 'l scór la ciàpa nòm diferèncc a segónt de la zòna: l'è Val Venosta 'ntra la sorgènt e Meran, la se ciàma Val d'Adige 'ntra Meran e Trènt, pò dòpo la ciàpa nòm de Val Lagarina 'ntra Trènt e Verùna e 'ndèla part finàl el scór endèla Val Padana 'nfìna a sbotàs endèl mar.
I sò aflüèncc piö 'mportàncc i è: