Guerra de Valtolina

Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Vedrína
Vedrina
Vedrina
Quest articol chì l'è in la Vedrina de la Wikipedia Vedrina

La guerra de Valtolina l'è stada combattuda per el controll de la Valtolina e di contad de Bormi e Ciavenna. L'è durada del 1620 al 1639 (anca se on quaidun el ghe mett la fin "ofizial" in del 1626[1]), duranta la Guerra di Trent'Agn e i inscì-ditt Scumpigls grischuns, o Bündner Wirren ("i torbed grisones"), che scodeven la region retega a quell temp.

La guerra de Valtolina l'ha veduu a combatt soratutt el Regn de Spagna e 'l Sacher Roman Imperi de 'na banda, e la Republega di Tre Ligh de l'altra. Ben prest però l'è entrada in de la guerra anca ona leanza fada di Venezian, de la Savoja e de la Francia, ofizialment s'cerada cont i Grison - anca se a la fin de la guerra i Tre Ligh hann combattuu proppi contra i Frances, dopo avè faa la pas cont i Spagnoeu.

I Grison voreven mantegnì sotta el sò controll la Valtolina, perchè l'era ona region fertila a sud di Alp, oltra che ona via comercial bella importanta. I Spagnoeu, inscambi, voreven controllà la Valtolina per la soa importanza strategica, perchè a travers i pass del Stelvi e de l'Ombraj podeven passà del Ducaa de Milan al Tirol (che 'l ghe partegniva ai austriegh, e donca semper ai Asburgh).

  1. treccani.it

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne