Temporal

Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

Quest articol chì l'è in la Vedrina de la Wikipedia

On temporal, anca ciamad tempéri se l'è senza tempesta, a l'è el fenòmen atmosferich caratterizzaa de la presenza de fùlmen o saètt e stralusc e i sò effètt acustich in sul’atmosfera terrèstra, anca conossùu ‘me tron.^{[1] [2]} I temporaj succeden ind on tipo de nivola conossuda cont el nòmm de nivolon o cumolonemb. A hinn de sòlit compagnàa de vent fórt, e despèss i prodùssen pioeuva fòrta e di vòlt nev, nevis’c, o tempèsta, ma on quaj temporal el ne prodùs pòch de precipitazión o anca nagòtt de precipitazion (temporal sècch). I temporaj poden vèss piazzàa ind ona serie indoe vun el ghe và adrée a l’alter puttóst che adrèe a 'na linea de temporaj. In di fòrt temporaj gh’è dent i fenòmen meteorològich pussée pericolós, compagn de la tempèsta gròssa, el vent fòrt, e i borinéri o tromb d'aria. On quajvun di temporaj che persisten pussée e hinn pussée pericolós, conossùu ‘me super-cèllula, el roeuda compagn di uragan. La pupàrt di temporaj la ghe và adrée al flùss médi di vent in del stràtt de la troposfera (che l’è el strat del’atmosféra indoe gh’hinn i fenòmen meteorològich), e in del'istèss temp la fòrbes del vent (cioè la differènza vertical infra i velocitàa e i direzión ai vari quòt), di vòlt la càosa ona deviazión de la soa corsa.

I temporaj gh'hànn origìn de ona salida de aria calda e ùmeda arenta al front. Come che l’aria calda e ùmeda la va su, la ven pussée frèccia, la condensa, la fa su i nivolón ch’i pòden vèss alt pussé de 20 chilometri. Come che l’aria che la va su la raggiòng la temperadura de rosada, e 'l vapór d’acqua el condensa in gottìn d’acqua o de giazz, e la sò salida fa sbassà la pressión atmosferega indoe ’l va su dent ind la cèllula del temporàl. Tutt i precipitazión intravèrsen la nìvola per ona longa distànza innanz de rivà giò a la superfìce terrèster. Intanta che i gottìn bórlen giò, ciappen denter alter gottìn e vegnen pussée gròss. I gott che van giò creén ona corrent discendenta come che se porten adrée l’aria freccia, e questa aria freccia chì la se spantéga in su la superfice terréstra, e di vólt la càosa di vent fòrt che de sòlit compagnen i temporaj.

I temporaj poden fass e sviluppass in depertùtt ma de sòlit ai latitudìn de mèzz, indoe l’aria calda e ùmeda dai latitùdin tropicaj l’incontra quèlla frèccia di latitùdin polar.^[3] I temporaj hinn reponsabil de la formazión e del svilùpp de tanti fenòmen atmosférich violént. I temporaj, e i fenòmen ch’i se porten adrée, hinn pericolós. I dagn caosàa di temporaj hinn soratùtt fàa per via del rebùff discendent, de la tempèsta gròssa, e di inondazión rapìd in conseguenza di fòrt precipitazión. I cèllul di temporaj pussée fòrt hinn bòn de prodù di tromb d'aria anca in sul mar (tromb marin).

A gh’è quatter tipi de temporaj: temporaj a cèllula ùnega, temporaj a cellula multipla, linea de cèllul mùltipli e super-cèllul. I tempóraj a super-cèllula hinn quèj pussée fòrt e violént. El sistèma di temporaj de media scala, ch’el nass on poo sòta i tròpich, grazie a ona bona fòrbes del vent el pò vèss responsabil del svilùpp di uragan. I temporaj sècch, senza precipitatión, poden provocàa di incendi per via del gran calór liberàa di fùlmen che je compagnen. Divèrsi apparècc hinn doperàa per studiàa i temporaj: el radar meteorològich, i stazión meteorològich, i vìdeo e i fotografij. In di temp indrée, fin al sècol quèll del desdòtt gh’eren di vari miti in sui temporaj e ‘l sò svilùpp. Oltra che ind l’atmosfera terrèstra, i temporaj hinn anca stàa notàa in sui pianètta de Giove, Saturno, Nettuno, e forsi Venere.

1. ↑ Weather Glossary – T. National Weather Service (21 April 2005). Recuveraa el 2006-08-23.
2. ↑ NWS JetStream.
3. ↑ National Severe Storms Laboratory. SEVERE WEATHER 101 / Thunderstorm Basics. SEVERE WEATHER 101. National Oceanic and Atmospheric Administration. Recuveraa el 2020-01-02.