Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
La Yeshe Tsogyal (circa 757 o 777 – 817), ancasì ciamada ‘el vitorios oceen de la cognossenza’, ‘l’imperatriz del lagh de la cognossenza’ (tibetan: ཡེ་ཤེས་མཚོ་རྒྱལ, transliterad: ye shes mtsho rgyal), o anca pœu cont el sò nom sanscret de Jñānasāgara (‘l’oceen de cognossenza’), o sciora Karchen per el nom del sò clan de parvegnenza,[1] l’è staita una santa buddhista tibetana che l’ha guadagnad l’inluminazzion in la sò vita e che la ven considerada coma ‘la mader del buddhesim tibetan’.
A gh’è di font che disen che l’era o vuna di mier o di concubine ofizziai de l’imperador del Tibet Tri Songdetsen[2] quand che lee l’ha inviad a studià i filosofie buddhiste cont el grand mistegh Padmasambhāva che l’era apenna rivad a cort par dàgh una man ai tibetan a trà in pee el monasteri de Samye; lee la vegnarà vuna di sò prenzipai spose tantreghe in la pratega del karmamudrā. El Padmasambhāva l’è retegnud el fondador de l’orden Nyingma del buddhesim tibetan – indova che la Yeshe l’ocupa la posizzion pussee volta intra i oltre done sante – e l’è considerad anca coma un segond buddha de la nosta era.[3] La sciora Karchen l’è famosa per havé revelad di terma cont el Padmasambhāva, e anca per vesser staita la scrivana prenzipala de quei revelazzion divine chì. I terma inn di manoscricc de cognossenza sacra revelada propri del Padmasambhāva in personna, e che la Yeshe la n’ha scondud un quaj indeperlee par el benefizzi di nœuve sgenerazzion che vegnarann de mò inanz.[4]
Nassuda coma una prenzipessa in la region del Karchen, l’è scapada de di matrimoni combinad infina a che l’è staita ciapada via del Tri Songdetsen. La Yeshe Tsogyal l’ha vivud per pu o manca novanta-nœuv agn e l’è deventada vuna di figure pussee importante de la scœula Nyingma, e anca un modell de virtù e disciplina par tucc i devot buddhista. Ancaben che la saja despess retegnuda coma la sposa prenzipal del Padmasambhāva, la Yeshe Tsogyal l’è staita soratut una majestra spirituala indeperlee.
Grazzia ai sœu gagnament spirituai, i orden Nyingma e Karma Kagyu del buddhesim tibetan recognossen la Yeshe Tsogyal coma una buddha dona.[5]