Ag ↑ Au ↓ Rg |
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Generalitats | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Nom, Simbòl, Numèro | aur, Au, 79 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Tièra quimica | metal de transicion | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Grop, Periòde, Blòc | 11, 6, d | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Aparéncia | jaune metallic ![]() | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Massa atomica | 196.96655(2) g/mol | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Configuracion electronica | [Xe] 4f14 5d10 6s1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Electrons per nivèl energetic | 2, 8, 18, 32, 18, 1 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Proprietats fisicas | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Fasa | solid | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Densitat (temperatura ambienta) | 19,3 g/cm³ | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Densitat liquida al punt de fusion | 17,31 g/cm³ | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Punt de fusion | 1337,33 K (1064,18 °C, 1947,52 °F) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Punt d'ebullicion | 3129 K (2856 °C, 5173 °F) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Calor de fusion | 12,55 kJ/mol | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Calor de vaporizacion | 324 kJ/mol | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Capacitat calorifica | (25 °C) 25.418 J/(mol·K) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Proprietats atomicas | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Estructura cristallina | cubica de fàcia centrada | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Estat d'oxidacion | 3, 1 (oxid amfotèr) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Electronegativitat | 2.54 (Escala de Pauling) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Rai atomic | 135 pm | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Rai atomic calculat | 174 pm | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Rai covalent | 144 pm | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Rai de Van der Waals | 166 pm | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Informacions divèrsas | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Magnetisme | pas de donada | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Resistivitat electrica | (20 °C) 22.14 nΩ·m | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Conductivitat termica | (300 K) 318 W/(m·K) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Dilatacion termica | (25 °C) 14.2 µm/(m·K) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Velocitat del son | (a temperatura ambienta) (hard-drawn) 2030 m/s | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Modul de Young | 78 GPa | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Shear modulus | 27 GPa | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Modul de Bulk | 220 GPa | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Coeficient de Poisson | 0.44 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Duretat de Mohs | 2.5 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Vickers hardness | 216 MPa | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Duretat de Brinell | 2450 MPa | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Numèro CAS | 7440-57-5 | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Isotòps pus estables | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
L’aur (simbòl quimic : Au) es un element quimic de numèro atomic Z = 79. Dins la natura, se presenta sota la forma d'un metau noble jaune lusent, dens e fòrça ductile qu'a una gròssa valor marchanda. Quimicament, es un metau de transicion dau Grop 11 que fa partida dei compausats mens reactius coneguts a l'ora d'ara. D'efèct, es capable de resistir a l'accion de la màger part deis acids e se tròba sovent sota forma nativa.
Utilizat per l'èsser uman dempuei la Preïstòria, sa raretat e son inalterabilitat li donèron de ròtles fòrça importants dins la màger part dei societats umanas. En particular, foguèt utilizat coma moneda dau millenari IV av. JC a 1971 e a totjorn un ròtle economic major en causa de sa valor. Pasmens, l'aur es tanben un simbòl de richessas, de puretat e de capitada que foguèt adoptat per leis elèits sociaus per leis estats ò per lei religions per mostrar sa poissança.
En fòra de la produccion de pèças de moneda, l'aur foguèt donc fòrça utilizat per fabricar de belòias e d'òbras d'art. Uei, es tanben consumat per produrre d'elements de connectica gràcias a sei proprietats de conduccion termicas e electricas e a sa resisténcia a l'oxidacion. Lei bancas centralas dei poissanças economicas principalas ne gardan totjorn de quantitats considerablas coma resèrvas de sòus.