Aur

79
platinaurmercuri
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
Ag

Au

Rg
Generalitats
Nom, Simbòl, Numèro aur, Au, 79
Tièra quimica metal de transicion
Grop, Periòde, Blòc 11, 6, d
Aparéncia jaune metallic
Massa atomica 196.96655(2) g/mol
Configuracion electronica [Xe] 4f14 5d10 6s1
Electrons per nivèl energetic 2, 8, 18, 32, 18, 1
Proprietats fisicas
Fasa solid
Densitat (temperatura ambienta) 19,3 g/cm³
Densitat liquida al punt de fusion 17,31 g/cm³
Punt de fusion 1337,33 K
(1064,18 °C, 1947,52 °F)
Punt d'ebullicion 3129 K
(2856 °C, 5173 °F)
Calor de fusion 12,55 kJ/mol
Calor de vaporizacion 324 kJ/mol
Capacitat calorifica (25 °C) 25.418 J/(mol·K)
Pression de vapor
P/Pa 1 10 100 1 k 10 k 100 k
a T/K 1646 1814 2021 2281 2620 3078
Proprietats atomicas
Estructura cristallina cubica de fàcia centrada
Estat d'oxidacion 3, 1
(oxid amfotèr)
Electronegativitat 2.54 (Escala de Pauling)

Modèl:Elementbox ionizationenergies2

Rai atomic 135 pm
Rai atomic calculat 174 pm
Rai covalent 144 pm
Rai de Van der Waals 166 pm
Informacions divèrsas
Magnetisme pas de donada
Resistivitat electrica (20 °C) 22.14 nΩ·m
Conductivitat termica (300 K) 318 W/(m·K)
Dilatacion termica (25 °C) 14.2 µm/(m·K)
Velocitat del son (a temperatura ambienta) (hard-drawn)
2030 m/s
Modul de Young 78 GPa
Shear modulus 27 GPa
Modul de Bulk 220 GPa
Coeficient de Poisson 0.44
Duretat de Mohs 2.5
Vickers hardness 216 MPa
Duretat de Brinell 2450 MPa
Numèro CAS 7440-57-5
Isotòps pus estables
Article : Isotòps del (de l') aur
iso NA Mièja vida MD ED (MeV) PD
195Au syn 186.10 d ε 0.227 195Pt
196Au syn 6.183 d ε 1.506 196Pt
β- 0.686 196Hg
197Au 100% Au es estable amb 118 neutrons
198Au syn 2.69517 d β- 1.372 198Hg
199Au syn 3.169 d β- 0.453 199Hg

L’aur (simbòl quimic : Au) es un element quimic de numèro atomic Z = 79. Dins la natura, se presenta sota la forma d'un metau noble jaune lusent, dens e fòrça ductile qu'a una gròssa valor marchanda. Quimicament, es un metau de transicion dau Grop 11 que fa partida dei compausats mens reactius coneguts a l'ora d'ara. D'efèct, es capable de resistir a l'accion de la màger part deis acids e se tròba sovent sota forma nativa.

Utilizat per l'èsser uman dempuei la Preïstòria, sa raretat e son inalterabilitat li donèron de ròtles fòrça importants dins la màger part dei societats umanas. En particular, foguèt utilizat coma moneda dau millenari IV av. JC a 1971 e a totjorn un ròtle economic major en causa de sa valor. Pasmens, l'aur es tanben un simbòl de richessas, de puretat e de capitada que foguèt adoptat per leis elèits sociaus per leis estats ò per lei religions per mostrar sa poissança.

En fòra de la produccion de pèças de moneda, l'aur foguèt donc fòrça utilizat per fabricar de belòias e d'òbras d'art. Uei, es tanben consumat per produrre d'elements de connectica gràcias a sei proprietats de conduccion termicas e electricas e a sa resisténcia a l'oxidacion. Lei bancas centralas dei poissanças economicas principalas ne gardan totjorn de quantitats considerablas coma resèrvas de sòus.


From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne