Bagdad
| ||
---|---|---|
![]() | ||
Vista aeriana Bagdad. | ||
| ||
| ||
Geografia fisica | ||
Coordenadas | 44° 26′ 00″ N, 33° 02′ 00″ E | |
Superfícia | 734 km² | |
Geografia politica | ||
![]() | ||
País | ![]() | |
Geografia umana | ||
Populacion (31/12/2015) |
7 665 292 ab. | |
Autras informacions | ||
amanatbaghdad.gov.iq |
Bagdad[1] es la capitala d'Iraq. La vila se situa en Mesopotamia lòng dau fluvi Tigre. Ocupa un plan alluviau fòrça clòt qu'es propici a l'agricultura. En 2024, sa populacion èra estimada a 7,9 milions d'abitants e aquela de son aglomeracion a mai de 10 milions. Bagdad fa ansin partida dei metropòlis pus importantas d'Orient Mejan amb lo Caire, Istambol, Teheran e Riyad].
Fondada en 762 per de califas abbassidas desirós de se raprochar de Pèrsia, venguèt rapidament un dei centres demografics, economics e intellectuaus de la premiera partida de l'Edat Mejana e de l'Edat d'Aur Islamic. En particular, entre lei sègles VIII e IX, èra la vila pus poblada dau monde amb Chang'an. Pasmens, lo declin deis Abbassidas entraïnèt aqueu de la vila que foguèt pilhada e destrucha per lei Mongòls en 1258. Après un lòng periòde d'estanhacion, la vila foguèt modernizada a partir dau sègle XIX e venguèt la capitala dau reiaume d'Iraq creat per lei Britanics après la Premiera Guèrra Mondiala. Aquò estimulèt fòrça la creissença de la vila que foguèt desenant lo còr dau poder iraquian. Concentrèt ansin leis investiments e lei projèctes arquitecturaus. Pasmens, lei guèrras, quasi continuala dins lo país dempuei 1980, minèron aquela politica. Après la casuda de Saddam Hussein en 2003, fòrça refugiats fugissent la guèrra venguèron grossir la populacion entraïnant una urbanizacion pauc contrarotlada.
En despiech d'aquelei dificultats, Bagdad demòra lo centre de l'economia iraquiana. Es tanben lo centre intellectuau dau país amb una lònga tradicion universitària que data de la fondacion de l'Ostau de la Saviesa, un important complèxe de traduccion e de difusion dau saber antic e medievau.