Lo tèrme barca levantina es lo genric per l'ensembles de la barcas de vela de diferentas regions, amb caracteristicas pròprias, e de trachs generals. Gausisson d'un grand prestigi per sas qualitats de mar, sa siloèta e velocitat e se conéis fins a las aigas americanas.
Lo nom de barca s’associava tradicionalament a una mena d’embarcacions mediterranèa de talha e de capacita variablas armejada d'un arbre unic e una vela latina, embarcacions que podián tanben se desplaçar a rem. Dins la Illlas Balearas, Valéncia e Catalonha la denominacion èra simplament barca. Los estrangièrs al territòri d’origina l'abjectivan: barca malhorquina, barca menorquina, barca valenciana, barca catalana.
Es una nau de pèsca tradicionala que s'utilisa per tota la còsta occidentala de Mediterranèa. Al sègle XIX, pels pescadors de San Francisco (o en general per totes los balenièrs) èra la classa de vaissèl amb un tipe d'aparelh ("catalan rig" o "catalan sail").[1][2]